|
|
|
E1 Virgen de Núria |
E2 Obispo Guitart |
E3 José Rogent |
E4 Ramon Albó |
 |
Les locomotores elèctriques E1 a E4 es van
fabricar per a Núria l'any 1930, en la seva part mecànica per
S.L.M. (amb números de fàbrica 3.368-3.771) i en la seva part
mecànica per B.B.C. (números de fàbrica 2.969-2.972). Van ser
enviades durant el mes d'agost de 1930 per ferrocarril des de
Munchestein (Suïssa) fins a Ribes de Freser i el 15 de gener de
1931 arribava la primera unitat a Núria. Aquestes locomotores
tenen tres eixos acoblats mitjançant bieles a dos altres de
falsos; aquests darrers estan dotats, a més, de dentat de
cremallera en la seva part inferior. Els dos motors van acoblats
en sèrie i transmeten la seva força a un eix intermedi
mitjançant rodes dentades. Mentre que els dos eixos existents
per a la marxa en cremallera estan en constant accionament, els
tres eixos acoblats que permeten la tracció en adherència s'han
d'acoblar als motors mitjançant engranatges moguts per aire
comprimit. Només tenen una cabina de comandament, que està
ubicada al costat Ribes, de manera que el maquinista està al
costat esquerre segons la pujada i l'ajudant del maquinista al
costat dret. La resta de l'espai interior està ocupat pels
motors i l'equip elèctric. Disposa de quatre classes de frens,
un d'elèctric, dos de mecànics i un de seguretat. Aquest tipus
de locomotores tenen motors de recuperació d'energia, és a dir,
que a la baixada els motors de tracció treballen com a
generadors, tornen el corrent a la línia aèria, de manera que
admeten la possibilitat d'alimentar d'energia un tren que pugi
en sentit contrari. A finals dels anys vuitanta, FGC va
modernitzar les locomotores elèctriques de la sèrie E-1 a E-4
dotant-les d'una cabina de conducció més comfortable, amb un
pupitre de comandaments modern, així com una millor visibilitat
entre la cabina i la sala de motors, que també va ser
modificada. També es van implementar diverses mesures de
seguretat adicionals. A primers del segle XXI va haver-hi una
certa dispersió de les locomotores. Per una banda, la
construcció del nou cremallera de Montserrat va fer que una de
les locomotores, en concret la E4 s'hi destinés a principis de
l'any 2003 per ajudar en les obres. L'any 2006 la locomotora va
retornar a la línia del Cremallera de Núria, on es manté en
estat de funcionament. La E2 també va acabar anant
sorprenentment a Montserrat però per un motiu ben diferent: per
ser exposada a l'estació de Monistrol Vila on no hi acaba de
quadrar gaire (seria més adequada una locomotora de vapor de
l'antic cremallera de Montserrat) i a més es deteriora a la
intempèrie, juntament amb el cotxe número 24. Les altres dues
locomotores es van quedar a la línia. La E1 és la que es manté
més en actiu i realitza viatges especials. Fins a l'estiu de
2007 romania a la Vall de Núria com a tren "de socors".
Finalment, la E3 tot i no funcionar és la darrera que queda en
estat semblant a l'original i està exposada a les cotxeres de
Ribes Vila.
|
| CARACTERÍSTIQUES
TÈCNIQUES |
| Ample de via |
1.000 mm |
 |
| Tipus |
0-3-0E |
| Diàmetre rodes |
712 mm |
| Tensió |
1.500 V |
| Potència |
360 CV |
| Esforç de tracció |
9.580 kg |
| Pes |
22.800 kg |
| Pes remolcable màxim |
37.500 kg |
| Longitud |
6.875 mm |
| Constructor |
S.L.M. |
| Velocitats màximes |
30 km/h en adherència i 13 km/h en
cremallera |
| Any |
1930 (modernitzades a finals dels vuitanta
del segle XX) |
 |
Fotos |
|
Bernat Borràs - prohibida la reproducció de les
fotos sense el permís de l'autor |
 |
 |
 |
 |
|
La locomotora E1 vista pel
tester costat Ribes a Queralbs (novembre 2005) |
La mateixa E1 vista pel
tester costat Núria a Ribes Enllaç (novembre 2005) |
Cabina de conducció de la
locomotora elèctrica E1 (setembre 2002) |
La
E2 exposada a la intempèrie a Monistrol Vila (octubre 2005) |
 |
 |
 |
 |
|
Vista de la E3, en estat
quasi original, a l'exposició de Ribes Vila, testera costat Ribes (juny
2006) |
Testera costat Núria de la
E3 (abril 2004) |
Interior de la sala de
motors de la locomotora E3 (setembre 2002) |
Vista lateral de la locomotora E4 quan encara prestava servei al
Cremallera de Montserrat i anava pintada en els colors corporatius
d'aquella línia (octubre 2005) |
|