Les locomotores elèctriques E1 a E4 es van fabricar per a Núria l'any 1930, en la seva part mecànica per S.L.M. (amb números de fàbrica 3.368-3.771) i en la seva part mecànica per B.B.C. (números de fàbrica 2.969-2.972). Van ser enviades durant el mes d'agost de 1930 per ferrocarril des de Munchestein (Suïssa) fins a Ribes de Freser i el 15 de gener de 1931 arribava la primera unitat a Núria. Aquestes locomotores tenen tres eixos acoblats mitjançant bieles a dos altres de falsos; aquests darrers estan dotats, a més, de dentat de cremallera en la seva part inferior. Els dos motors van acoblats en sèrie i transmeten la seva força a un eix intermedi mitjançant rodes dentades. Mentre que els dos eixos existents per a la marxa en cremallera estan en constant accionament, els tres eixos acoblats que permeten la tracció en adherència s'han d'acoblar als motors mitjançant engranatges moguts per aire comprimit. Només tenen una cabina de comandament, que està ubicada al costat Ribes, de manera que el maquinista està al costat esquerre segons la pujada i l'ajudant del maquinista al costat dret. La resta de l'espai interior està ocupat pels motors i l'equip elèctric. Disposa de quatre classes de frens, un d'elèctric, dos de mecànics i un de seguretat. Aquest tipus de locomotores tenen motors de recuperació d'energia, és a dir, que a la baixada els motors de tracció treballen com a generadors, tornen el corrent a la línia aèria, de manera que admeten la possibilitat d'alimentar d'energia un tren que pugi en sentit contrari. A finals dels anys vuitanta, FGC va modernitzar les locomotores elèctriques de la sèrie E-1 a E-4 dotant-les d'una cabina de conducció més comfortable, amb un pupitre de comandaments modern, així com una millor visibilitat entre la cabina i la sala de motors, que també va ser modificada. També es van implementar diverses mesures de seguretat adicionals. A primers del segle XXI va haver-hi una certa dispersió de les locomotores. Per una banda, la construcció del nou cremallera de Montserrat va fer que una de les locomotores, en concret la E4 s'hi destinés a principis de l'any 2003 per ajudar en les obres. L'any 2006 la locomotora va retornar a la línia del Cremallera de Núria, on es manté en estat de funcionament. La E2 també va acabar anant sorprenentment a Montserrat però per un motiu ben diferent: per ser exposada a l'estació de Monistrol Vila on no hi acaba de quadrar gaire (seria més adequada una locomotora de vapor de l'antic cremallera de Montserrat) i a més es deteriora a la intempèrie, juntament amb el cotxe número 24. Les altres dues locomotores es van quedar a la línia. La E1 és la que es manté més en actiu i realitza viatges especials. Fins a l'estiu de 2007 romania a la Vall de Núria com a tren "de socors". Finalment, la E3 tot i no funcionar és la darrera que queda en estat semblant a l'original i està exposada a les cotxeres de Ribes Vila.