Denominació oficial Adif:
L200. Madrid Chamartín Clara Campoamor a Barcelona Estació de
França (tram Almacelles-Lleida) + L220. Lleida Pirineus a
Bifurcació Vilanova (tram Lleida-Montcada)
Inici línia XC04:
Montcada Bifurcació | Final línia XC04: Almacelles
Ample de via: 1.668 mm
Longitud: 173,1 km
Doble via: Barcelona
- Manresa
Electrificació: 3.000 V
cc
Estacions de viatgers:
32 en servei
Terminals de
mercaderies: 2 en servei
Serveis: Rodalies,
Regionals i mercaderies
Construcció: 1.855 -
1.861
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació:
DESCRIPCIÓ
GENERAL
La
línia XC04 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Barcelona i Lleida
per Manresa, passant per Sabadell, Terrassa, Manresa,
Calaf, Cervera, Tàrrega, Mollerussa i Lleida, per
prolongar-se cap a Almacelles i Aragó, direcció Montsó i
Zaragoza. El traçat de la línia s'inicia a Montcada
Bifurcació i a través de la densa comarca del Vallès
Occidental seguint el corredor del riu Ripoll arriba a
Sabadell, passant la ciutat sota terra. De Sabadell a
Terrassa la línia és totalment recta, amb la muntanya de
Sant Llorenç dominant el paisatge. Terrassa també la
creua parcialment de manera subterrània. La línia es
complica entre Terrassa i Manresa, on té un dels trams
més espectaculars per la seva proximitat amb la muntanya
de Montserrat. En aquest tram hi ha un total de 7 túnels
(destacant el de Can Torrella) amb un total de 1,4 km de
longitud. De viaductes destaca el conegut Pont Gran o
viaducte de Boixadell, a Olesa de Montserrat. A partir
de Castellbell i el Vilar la línia segueix la vall del
Llobregat i posteriorment del Cardener fins a Manresa.
Un cop passat Manresa la via s'enfila cap a la depressió
central a través d'un sinuós i lent recorregut per tal
d'evitar rampes fortes. La línia arriba a Calaf i
segueix cap a l'alt de Sant Guim de Freixenet per
arribar a la plana de la Terra Ferma a Cervera. Fins a
Lleida la línia ofereix un traçat força bo i es permeten
velocitats força elevades. En aquest tram el recorregut passa
per Tàrrega, Bellpuig i Mollerussa, entre d'altres.
L'entrada a Lleida es fa en paral·lel a la línia d'alta
velocitat i conjuntament amb la línia de la Pobla de
Segur i de Tarragona creuant el riu Segre per un pont.
De Lleida a Aragó no hi ha cap estació en servei
comercial. El traçat discorre uns quilòmetres en
paral·lel a la línia d'alta velocitat, amb el pas per la
ciutat de Lleida soterrat, fins a la base de Montagut. A
partir d'aquí, el traçat gira cap al nord-oest i
s'enfila cap a Raïmat i Almacelles, on descriu un traçat
en "S" abans d'entrar a Aragó.
SERVEIS,
TRENS
I EXPLOTACIÓ
Rodalies
Regionals
Llarg recorregut
no
Mercaderies
sí
L'explotació de la línia
XC04 té quatre trams clarament diferenciats. De
Barcelona i Montcada a Terrassa Estació del Nord hi ha una
circulació intensiva dels trens de la línia R4
del servei de rodalia de Bacelona, a més dels R7
que a Cerdanyola enllacen amb la línia
Papiol-Mollet. Els trens de rodalia de Barcelona
són fets per
UT 447 i
Civia (sèrie 465). Entre Terrassa Estació del Nord
i Manresa se solapen els serveis de rodalia de
Barcelona i de Lleida, amb trens R4 i RL4, amb
tots els RL4 i alguns R4 directes entre Terrassa
i Sant Vicenç de Castellet. Entre Manresa i
Cervera segueixen trajecte els trens RL4. Entre
Cervera i Lleida a més dels RL4 hi circulen
també els RL3, que és de la denominació dels
serveis parcials. Tant els RL3 com els RL4 són
servits per trens
UT 447. Entre Lleida i Aragó hi ha els trens
Regionals de Renfe Mitjana Distància que fan
recorreguts de Lleida Pirineus a Zaragoza
Delicias, però que no paren a cap estació
catalana (excepte Lleida). Aquests serveis solen
ser efectuats per
UT 448.
EEl trànsit de mercaderies habitual a la línia
comprèn sobretot el tram entre Lleida i Aragó,
per on circulen trens de mercaderies de
tipologies diverses, utilitzant a més alguns
trens la terminal de mercaderies de Pla de
Vilanoveta. El setembre de 2026 es va posar en
servei la nova terminal privada de mercaderies
de la Campa de Calaf, per al transport
d'automòbils en tren; la previsió és que hi
entrin portacotxes des de Seat Martorell
arribant tant pel costat Lleida com pel costat
Manresa/Barcelona, invertint la marxa a
Lleida-Pirineus o a Montcada Bifurcació. A més,
també hi ha alguns trens de mercaderies de la
línia de Vic que utilitzen el tram entre
Montcada Bifurcació i Cerdanyola del Vallès, per
seguir cap a la línia del Papiol. L'any 2026 per
la L220 també van circular esporàdicament trens
de mercaderies de Girona a Zaragoza i de Portbou
a Tarragona, utilitzant la línia entre Montcada
Bifurcació i Lleida, degut al tall total per
obres del túnel de Rubí de la Papiol-Mollet. Fins l'any 2017 el tren
de mercaderies més habitual a la línia era el
tren de sal Manresa-Flix, que utilitzava la
línia entre Manresa i Montcada Bifurcació, on
invertia la marxa fins a Cerdanyola i enllaçava
amb la línia Papiol-Mollet.
HISTÒRIA
El
primer tram de la línia entre Montcada i Sabadell va
inaugurar-se l'any 1855. Un any després el primer tren
arribaria a Terrassa i el 1859 a Manresa. El 1860 la
línia ja anava fins a Lleida i el 1861 es completava la
línia fins a Zaragoza. El 1862 es va construir una nova
línia d'accés fins a l'Estació del Nord a Barcelona, ja
que fins aleshores utilitzaven les vies de la línia de
Granollers. La línia formarà part de la "Compañía de los
Caminos de Hierro del Norte de España". El 1911
s'inicien les obres de duplicació de via entre Terrassa
i Manresa i el 1928 s'electrifica la línia fins a la
capital del Bages. El 1941 la línia passa a dependre de
Renfe. Les riuades de 1962 malmeten greument la línia a
Terrassa i esdevé terminal temporal dels trens
procedents d'Espanya. El 1973 entra en servei el traçat
soterrat a Sabadell i es canvia el sentit de circulació
dels trens, que fins aleshores circulaven per l'esquerra
en els trams de doble via. El 1976 s'electrificava la
línia de Lleida a Zaragoza i el 1981 de Manresa a
Lleida. L'any 1994 s'inaugura el traçat subterrani del
ferrocarril a Terrassa. El 2007 es renovava la via entre
Cervera i Calaf i el 2011 es completava la renovació de
la línia entre Calaf i Manresa. .
IMPORTANT:
No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús
lucratiu dels
continguts de trenscat.cat i
trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de
les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es
responsabilitza de cap contingut institucional
La
línia XC04 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Barcelona i Lleida
per Manresa, passant per Sabadell, Terrassa, Manresa,
Calaf, Cervera, Tàrrega, Mollerussa i Lleida, per
prolongar-se cap a Almacelles i Aragó, direcció Montsó i
Zaragoza. El traçat de la línia s'inicia a Montcada
Bifurcació i a través de la densa comarca del Vallès
Occidental seguint el corredor del riu Ripoll arriba a
Sabadell, passant la ciutat sota terra. De Sabadell a
Terrassa la línia és totalment recta, amb la muntanya de
Sant Llorenç dominant el paisatge. Terrassa també la
creua parcialment de manera subterrània. La línia es
complica entre Terrassa i Manresa, on té un dels trams
més espectaculars per la seva proximitat amb la muntanya
de Montserrat. En aquest tram hi ha un total de 7 túnels
(destacant el de Can Torrella) amb un total de 1,4 km de
longitud. De viaductes destaca el conegut Pont Gran o
viaducte de Boixadell, a Olesa de Montserrat. A partir
de Castellbell i el Vilar la línia segueix la vall del
Llobregat i posteriorment del Cardener fins a Manresa.
Un cop passat Manresa la via s'enfila cap a la depressió
central a través d'un sinuós i lent recorregut per tal
d'evitar rampes fortes. La línia arriba a Calaf i
segueix cap a l'alt de Sant Guim de Freixenet per
arribar a la plana de la Terra Ferma a Cervera. Fins a
Lleida la línia ofereix un traçat força bo i es permeten
velocitats força elevades. En aquest tram el recorregut passa
per Tàrrega, Bellpuig i Mollerussa, entre d'altres.
L'entrada a Lleida es fa en paral·lel a la línia d'alta
velocitat i conjuntament amb la línia de la Pobla de
Segur i de Tarragona creuant el riu Segre per un pont.
De Lleida a Aragó no hi ha cap estació en servei
comercial. El traçat discorre uns quilòmetres en
paral·lel a la línia d'alta velocitat, amb el pas per la
ciutat de Lleida soterrat, fins a la base de Montagut. A
partir d'aquí, el traçat gira cap al nord-oest i
s'enfila cap a Raïmat i Almacelles, on descriu un traçat
en "S" abans d'entrar a Aragó.
El
primer tram de la línia entre Montcada i Sabadell va
inaugurar-se l'any 1855. Un any després el primer tren
arribaria a Terrassa i el 1859 a Manresa. El 1860 la
línia ja anava fins a Lleida i el 1861 es completava la
línia fins a Zaragoza. El 1862 es va construir una nova
línia d'accés fins a l'Estació del Nord a Barcelona, ja
que fins aleshores utilitzaven les vies de la línia de
Granollers. La línia formarà part de la "Compañía de los
Caminos de Hierro del Norte de España". El 1911
s'inicien les obres de duplicació de via entre Terrassa
i Manresa i el 1928 s'electrifica la línia fins a la
capital del Bages. El 1941 la línia passa a dependre de
Renfe. Les riuades de 1962 malmeten greument la línia a
Terrassa i esdevé terminal temporal dels trens
procedents d'Espanya. El 1973 entra en servei el traçat
soterrat a Sabadell i es canvia el sentit de circulació
dels trens, que fins aleshores circulaven per l'esquerra
en els trams de doble via. El 1976 s'electrificava la
línia de Lleida a Zaragoza i el 1981 de Manresa a
Lleida. L'any 1994 s'inaugura el traçat subterrani del
ferrocarril a Terrassa. El 2007 es renovava la via entre
Cervera i Calaf i el 2011 es completava la renovació de
la línia entre Calaf i Manresa. .
Xarxa Convencional de Via
Ampla