Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  trenscat.cat > Trenscat Internacional > Ferrocarrils de Suïssa > Cremallera del Pilatus
Horaris dels trens de Catalunya
English
Cremallera del Pilatus  
Pilatusbahn
darrera actualització:
25/09/2011
El cremallera del mont Pilatus va ser inaugurat l'any 1.889 i enllaça Alpnachstad (al costat del llac de Lucerna o dels Quatre Cantons) amb el mont Pilatus, a 2.070 metres d'altitud, pujant un desnivell de més de 1.600 metres en només 4,3 km. El cremallera assoleix un pendent de fins el 48% i una mitjana del 38%, que el converteix en el més inclinat del món. Per superar aquests forts pendents, utilitza el sistema de doble cremallera horitzontal Locher. La línia té una amplada de via de 800mm sense balast (la via va fixada sobre roca sòlida directament) i està electrificada a 1.550V en corrent contínua des de 1.937. El traçat és de via única, amb una via d'apartador i cotxeres a Alpnachstad, una via d'encreuament a l'estació de mig recorregut (Ämsigen) i tres vies a l'estació superior de Pilatus Kulm. Donat el sistema de cremallera utilitzat, no hi ha canvis d'agulles convencionals i s'utilitzen carros transbordadors o bé giratoris per orientar les vies o moure els trens cap a la direcció desitjada. Els 10 trens que recorren la línia van ser construïts per SLM i són tots d'un sol cotxe amb 5 compartiments per a 8 persones esglaonats (com un funicular convencional). Els trens circulen a una velocitat màxima de 9-12 km/h; durant el descens baixen per gravetat i amb el pantògraf baixat. Els diferents combois circulen marxa a la vista en un paquet de trens ascendent i un descendent, que es creuen a l'estació intermèdia. La línia opera només de maig a novembre. Donades les limitacions de capacitat de transport de la línia (340 persones/hora) en dies punta cal esperar força temps a les estacions per accedir als trens i juntament amb el bitllet es dóna una hora de reserva per al tren de pujada.

Seleccioneu una zona o estació per veure'n fotos:
 Alpnachstad
 Tram Alpnachstad-Ämsigen
 Ämsigen
 Tram Ämsigen-Pilatus Kulm
 Pilatus Kulm

Els trens
- Automotors Bhe1/2 21-30
L'automotor Bhe1/2 número 25 iniciant el descens des del mont Pilatus (agost 2011) Interior de l'automotor del ferrocarril del Pilatus (agost 2011) Part inferior del vehicle, amb la cabina de conducció (agost 2011) Regulador de velocitat de la cabina costat muntanya d'un dels automotors (agost 2011)

La cremallera tipus Locher  
El sistema de cremallera inventat per Eduard Locher té les dents situades als laterals en comptes de ser a la part superior, engranades per dues rodes a la locomotora. Aquest sistema permet el seu ús en pendents més pronunciats que els altres sistemes, les dents dels quals poden saltar fora de la via. El sistema Locher es pot usar en pendents de fins a 1 a 2 (50%). El sistema de cremallera Abt està limitat a pendents de fins a 1 a 4 (25%). La cremallera Locher ofereix una fixació a la via molt estable, evitant que el vehicles bolquin fins i tot en casos de forts vents. El principal problema de la cremallera Locher és la impossibilitat de fer agulles convencionals per canviar de via, i cal situar carros transbordadors o altres sistemes més complexos. En ferrocarrils públics només s'utilitza al cremallera del Pilatus, tot i que també és usat en alguns ferrocarrils miners europeus.

Enllaços
Pilatus bahnen (web oficial) www.pilatus.ch Pilatusbahn a la Viquipèdia http://en.wikipedia.org/wiki/Pilatus_Railway
Pilatusbahn a railfaneurope.net www.railfaneurope.net/pix/ch/narrow_gauge/PB/pix.html Vídeo del Pilatusbahn al Youtube http://youtu.be/-F9r8eS4PJw

 Anar a inici Ferrocarrils de Suïssa

pàgina creada el 25/09/2011 © Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional