Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  trenscat.cat > Trenscat Internacional > Ferrocarrils de Suïssa > Zentralbahn > Tram Giswil-Meiringen
Horaris dels trens de Catalunya
Zentralbahn (ZB)  
Tram Giswil-Meiringen (cremallera)

Fotos
Bernat Borràs - prohibida la reproducció de les fotos sense el permís de l'autor
Encreuament amb un InterRegio a Giswil, remolcat per una locomotora mixta adherència-cremallera HGe 4/4 101 (agost 2011) El tren surt de Giswil cap a Lucerna, amb una locomotora dièsel de servei a la dreta (agost 2011) Els trens de la línia S5 del S-Bahn de Luzern finalitzen trajecte a Giswil, on s'inicien els trams en cremallera per superar el coll del Brünig. Els automotors Spatz no disposen de sistema de tracció en cremallera (agost 2011) Just a la sortida de Giswil s'inicia el primer tram de cremallera de pujada cap al Brünigpass (agost 2011)

Platja de vies de l'estació de Giswil pel costat Meiringen (agost 2011) La rampa en cremallera és notable tan bon punt es surt de Giswil (agost 2011) Un bonic paisatge acompanya l'ascens pel tram en cremallera (agost 2011) Perspectiva d'un tren del Goldenpass des del darrer cotxe (agost 2011)

Una altra vista del primer tram en cremallera de la línia, amb sistema Riggenbach (agost 2011) Final del primer tram de cremallera (agost 2011) Estació de Kaisersthul (agost 2011) El preciós llac de Lungerersee vist des del tren (agost 2011)

Composició de 8 cotxes del Goldenpass circulant entre Kaisersthul i Lungern (agost 2011) Estació de Lungern (agost 2011) Just a la sortida de Lungern s'inicia el segon tram de cremallera d'ascens al Brünig (agost 2011) Ascens al costat de les cases del poble de Lungern (agost 2011)

El tren circula a bona velocitat tot i tractar-se d'un tram en cremallera (agost 2011) Final del segon tram de cremallera, on existeix l'apartador tècnic de Käppeli (agost 2011) El tren circulant entre la frondosa vegetació alpina, encarant el tercer i darrer tram de cremallera abans d'arribar al punt culminant de la línia (agost 2011) Inici del tercer tram en cremallera (agost 2011)

Darrer tram d'ascens fins al coll del Brünig, amb pendents màxims d'entre 100 i 120 mil·lèsimes (agost 2011) Final del tercer tram de cremallera i entrada a l'estació del Brünigpass, punt culminant de la línia de Lucerna a Interlaken (agost 2011) La locomotora 101 961 entra a l'estació de Brünig-Hasliberg (agost 2011) Encreuament de trens del GoldenPass a l'estació del Brünig (agost 2011)

La locomotora HGe 4/4 101 ja està a punt d'encarar la baixada des del Brünig cap a Lucerna (agost 2011) Per l'estació del Brünigpass hi circulen els trens del GoldenPass i els InterRegio entre Lucerna i Interlaken (agost 2011) Vista general de l'estació, la més alta de la línia del Brünig a 1002 metres d'altitud (agost 2011) Just sortir de l'estació del Brünig s'inicia el quart i llarg tram de cremallera per baixar fins a Meiringen (agost 2011)

Al fons ja s'albira la vall on hi ha Meiringen i fins on el tren haurà de baixar (agost 2011) Rampa de 110 mil·lèsimes per descendir cap a Meiringen des del Brünig (agost 2011) Vista de la via i la cremallera, del tipus Riggenbach (agost 2011) Únic apartador en tram en cremallera de la línia del Brünig, el de Brunnenfluh (agost 2011)

 
Sortida de l'apartador de Brunnenfluh en el tram descens cap a Meiringen, en un tram de forta rampa en cremallera (agost 2011) La morfologia del terreny va obligar a excavar el mig túnel de la foto en aquesta roca (agost 2011) Final del descens continuat en cremallera des del Brünig. A partir d'aquí fins a Meiringen i Interlaken els trens circulen en adherència (agost 2011)  

 Meiringen 
 Anar a inici Zentralbahn
Alpnach Dorf i Sarnen 
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional