 |
|
Esquema de vies de
l'estació actual de Barcelona Estació de França
[ampliar] |
|
Barcelona-Estació de França (PK 106,6 de la línia
Tarragona-Barcelona-Portbou) és la gran estació de
Barcelona, ja no pel nombre de trens que hi circulen
actualment sinó per l'espectacular i monumental
arquitectura d'aquesta. L'estació es troba al costat del
Parc de la Ciutadella, amb accés des de l'avinguda del
Marquès de l'Argentera del barri de la Ribera al
districte de Ciutat Vella de Barcelona, a la comarca del
Barcelonès. L’estació es va posar en servei amb el
primer ferrocarril de la Península de Barcelona a Mataró
el 28 d’octubre de 1848, tot i que l’estació primitiva
(Barcelona 1) de fet s’ubicava entre la muralla i la
Barceloneta, al passeig de D. Carlos o del cementiri,
que després es va dir carrer Icària i per on actualment
passa la Ronda Litoral. L’estació del tren de Mataró
tenia limitades les dimensions per trobar-se en zona
militar del fort de la Ciutadella. El 1849 adossat a
l’edifici de l’estació es va construir un cobert de dos
cossos. Per la seva banda, el 1854 es construïa
l’estació de la línia de Barcelona a Granollers a
l’indret que ocupa l’actual estació de França (Barcelona
2). La Companyia de la línia de Mataró (“del Este”) es
va fusionar amb la de Granollers l’any 1861. Des de 1865
els trens de viatgers de Mataró van deixar d’utilitzar
l’antiga estació original de 1848, ja que l’estació de
la companyia de Granollers era molt més àmplia, passant
a ser utilitzat l’espai per trens de mercaderies per la
seva proximitat al port. El 1875 l’estació va passar a
formar part de la Compañía de los Ferrocarriles de
Tarragona a Barcelona y Francia (TBF) i el 1898 va ser
absorbida per la Compañía del Ferrocarril de Madrid a
Zaragoza y Alicante (MZA). La primitiva Estació de
França tenia dues naus cobertes amb 4 vies amb andana al
seu interior, a més de múltiples vies exteriors. A
partir de la fusió a MZA es comença a plantejar la
creació d’una gran estació monumental a Barcelona, que
plantejava modificar les vies i carrers de l’entorn. El
1919 MZA inicia un avantprojecte d’unificació de les
estacions de Barcelona 1 i Barcelona 2 a partir de
l’espai disponible, amb una terminal en forma de U i una
gran coberta al pati d’andanes, que es concretaria en el
projecte de Pedro Muguruza. El 1920 comencen algunes de
les obres prèvies com la reserva de locomotores o el
trasllat a la Sagrera de les mercaderies de petita
velocitat, per iniciar posteriorment les obres de la
nova estació Barcelona Terme, que inauguraria Alfons
XIII l’any 1929 per l’Exposició Universal però que
s’acabarien completament el 1932. El 1941 l’estació va
passar a dependre de RENFE. El març de 1964 va obrir-se
la nova estació terminal de rodalies, situada al costat
mateix de l'Estació de França entre el Pla de Palau i la
plaça de Pau Vila. El seu nom oficial era Barcelona
Término- Cercanías i era l'origen dels trens per la
línia de Mataró, Blanes i Girona, circulant per l’antiga
estació de Poblenou. El 28 de maig de 1989, es va
clausurar la línia entre l'estació de Rodalies i Sant
Adrià de Besòs per a urbanitzar la Vila Olímpica i la
façana litoral, així com la resta de l’estació. El 1992
es va reobrir l’estació després d’una profunda
remodelació, adoptant Barcelona-Término la denominació
popular de Barcelona-Estació de França. Des de la
reobertura de 1992 l’estació va tenir un paper secundari
en el trànsit ferroviari a Barcelona, especialitzant-se
en trens de mitjana i llarga distància tot i que bona
part dels de llarg recorregut van acabar derivant-se a
Barcelona Sants. El 2005 l’estació va passar a formar
part d’adif. El mateix any les obres per l’arribada de
la línia d’alta velocitat a Sants van tornar
protagonisme a l’Estació de França, tornant alguns trens
de llarg recorregut a iniciar-hi trajecte i posant en
servei el juliol de 2006 la línia R10 a l’Aeroport. El
2009 la línia R10 va ser suprimida i en el seu lloc van
passar a circular els trens de la línia R2 sud, resultat
de subdividir en tres la línia R2. L’entrada en servei
de nous trams de la línia d’alta velocitat Madrid-
Barcelona – França ha reduït de nou els trens de llarg
recorregut i més amb el nou tram del corredor del
Mediterrani entre Camp de Tarragona i Vandellòs el gener
de 2020. En un futur està pendent l’encaix de l’Estació
de França en el sistema ferroviari de Barcelona un cop
es posi en funcionament l’estació de la Sagrera.
L’estació actual de Barcelona Estació de França,
dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, consta d'una
disposició d'edificis envoltant les vies en forma de U.
En aquests edificis s'usen materials luxosos com marbre,
bronze, vidreres decoratives, etc. Per l'època en què es
va construir l'estació presentava grans avenços tècnics
com l'enclavament elèctric, els topalls hidràulics (que
encara es conserven) o els corredors subterranis per al
trànsit de les mercaderies. Destaca el gran vestíbul de
l'estació, cobert per tres cúpules que es tradueixen a
l'exterior mitjançant unes altres tantes arcades. El
vestíbul, amb accés per l'avinguda del Marquès de
l'Argentera, acull les taquilles, màquines de venda de
bitllets, cafeteria i centre d'atenció al client, entre
d'altres dependències. L'accés a la nau de les andanes
es realitza a través de tres portals. Hi ha dotze vies
terminals (vies 3 a 14) i set andanes situades dins la
"U" cobertes per dues impressionants marquesines
metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud
que a més en una part descriuen una corba a l'esquerra.
Completen les instal·lacions de l'estació una via amb
andana ja a la part exterior de la marquesina (via 15) i
diverses vies d'estacionament, amb tres vies que
disposen de rampa per a càrrega de cotxes als trens, que
mai s'utilitza. A més, a la sortida de l'estació i a
l'esquerra del túnel de tres vies de la línia general hi
ha un altre túnel amb quatre vies per al manteniment
dels trens. A l'Estació de França també hi ha el centre
de control de trànsit centralitzat (CTC) per a la xarxa
convencional catalana d'adif, que gestiona les línies de
Barcelona i Girona, així com part de les de Tarragona i
Lleida. |
|
|
 |
FOTOS DE L'ESTACIÓ |
| Bernat Borràs - prohibida la
reproducció de les fotos sense el permís de l'autor |
 |
 |
 |
 |
|
Majestuós edifici de l'Estació de França vist des de l'avinguda del
Marquès de l'Argentera (setembre 2019) |
Detall de l'accés prinicipal a l'estació (setembre 2019) |
Espectacular vista del vestíbul de Barcelona Estació de França, la
catedral dels trens (setembre 2019) |
Una altra vist del vestíbul, amb la cafeteria al fons (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Vusta d'un altre dels àmbits de l'ampli vestíbul de l'estació
barcelonina (setembre 2019) |
Monitor amb les properes sortides (setembre 2019) |
Curiosa porta amb l'antic logo de RENFE en un dels accessos a l'estació
(setembre 2019) |
Vista general de l'espectacular vestíbul de l'Estació de França
(setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Accés central a les andanes (setembre 2019) |
La Traxx 253-045 destaca a l'estació amb el tren de Noé o Noha's train
(setembre 2019) |
Unitat sèrie 449 a la via 12 (setembre 2019) |
Cridaners vagons del tren de Noé estacionats a la via 14 (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Tres trens a l'Estació de França (setembre 2019) |
Tren de Rodalies de dos pisos sortint de l'Estació de França cap a Sant
Vicenç de Calders (setembre 2019) |
Vista de la part exterior de l'Estació de França (setembre 2019) |
Tren Civia i Talgo sèrie 130 amb l'inici de la coberta de l'estació
(setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Cua del tren de Noé a la via 14 (setembre 2019) |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
El tren de Noé volia fomentar el transport de mercaderies per
ferrocarril. Es tractava d'un tren de 200 metres de longitud amb 12
contenidors pintats amb animals salvatges. Els seus impulsors el
defineixen com "l'obra d'art mòbil més gran del món". El tren ha
recorregut diverses estacions d'Europa i va acabar a la tardor a
Llatinoamèrica (setembre 2019) |
Final de la nau de sis vies de l'estació (setembre 2019) |
Topalls encara en reconstrucció a les vies 11 i 12 de l'estació.
Actualment s'han substituït tots els topalls de les dotze vies (setembre
2019) |
Detall d'un dels fanals i la Traxx, una locomotora que poc ha trepitjat
l'Estació de França (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Impecable Traxx 253-045 decorada especialment per a l'ocasió (setembre
2019) |
Trens estacionats a l'Estació de França (setembre 2019) |
Detall d'un dels contenidors del tren de Noé (setembre 2019) |
Una altra dels contenidors del tren de Noé sota l'espectacular coberta
de l'Estació de França barcelonina (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Extrem de la composició (setembre 2019) |
Unitat 448 a través dels contenidors del tren de Noé (setembre 2019) |
Una altra vista del tren de Noé, que a l'Estació de França queda encara
més realçat (setembre 2019) |
Trens a la vies 9, 10, 11 i 12 (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Unitat 470-100 i Talgo sèrie 130 compartint espai a l'Estació de França
(setembre 2019) |
Unitats 449 i 448 a les vies 11 i 12. La 448 té el punt de parada
avançat per les obres de reparació del topall després de la topada d'un
tren Civia contra el final de la línia el 28 de juliol de 2017 (setembre
2019) |
Façana a les vies de l'edifici de viatgers costat avinguda Marquès de
l'Argentera (setembre 2019) |
Fanal, Talgo sèrie 130 i unitat 470 (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Maqueta de l'Estació de França ocupant un lloc destacat (setembre 2019) |
Dos trens Regionals i el Talgo 130 "aneguet" sota la coberta de
l'Estació de França (setembre 2019) |
Unitats 448, 465, 470 i 451 a les vies 3 a 8 de l'estació (setembre
2019) |
La Traxx 253 amb el Noha's Train com a convidada especial a l'estació
terminal barcelonina (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Civia 465-226 llest per fer un servei de la línia R2 sud fins a Vilanova
i la Geltrú (setembre 2019) |
Unitat 470 i unitat 451 a les vies 3 i 4 de Barcelona Estació de França
(setembre 2019) |
Vista general de la nau de vies de l'Estació de França (setembre 2019) |
Una altra vista de les vies 3, 4, 5 i 6 de Barcelona Estació de França
(setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Unitats 448 i 465 a les vies 7 i 8 de l'estació barcelonina (setembre
2019) |
Punt de recàrrega de mòbils (setembre 2019) |
Vista general de Barcelona Estació de França, nau de les vies 9 a 14
(setembre 2019) |
Aparcament de vehicles de l'Estació de França, ubicat al costat nord de
l'edifici de viatgers (setembre 2019) |
 |
 |
 |
 |
|
Accés a l'Estació de França des de l'avinguda Marquès de l'Argentera
(febrer 2016) |
Màquines de venda de bitllets i monitor de propers trens (febrer 2016) |
Les vies des d'un dels accessos a l'estació, amb una validadora de
bitllets (febrer 2016) |
Civia estacionat a la via 8 de Barcelona Estació de França (febrer 2016) |
 |
 |
 |
 |
|
Unitat 447-181, adaptada a PMR, estacioanda a Barcelona Estació de
França (febrer 2016) |
Una altra vista del tren adaptat que disposa de seients regionals al seu
interior (febrer 2016) |
Euromed sèrie 130 llest per circular fins a Sants i fer serveis cap al
País Valencià (febrer 2016) |
448 a la via 13 amb un R15 a Reus (febrer 2016) |
 |
 |
 |
 |
|
Varietat de trens enfront els topalls a l'Estació de França (febrer
2016) |
Espectacular edifici de l'estació, la catedral dels trens (febrer 2016) |
Interior d'una unitat 447 accessible i amb seients de regionals a
l'Estació de França (febrer 2016) |
Cotxe central de la unitat 447 accessible a Barcelona Estació de França
(febrer 2016) |
 |
 |
 |
 |
|
Civia 465-214 a la via 8 (febrer 2016) |
La 252-064 acaba de dur un Talgo fins a la via 7 de l'estació (febrer
2016) |
Talgo sèrie 130 a la via 11 (febrer 2016) |
Civia de Rodalies de Catalunya en doble a punt per fer un servei a la R2
sud (febrer 2016) |
 |
 |
 |
 |
|
Les dues 447 faran un tren de la línia R16 a Tortosa (febrer 2016) |
Andana de les vies 6-7 (febrer 2016) |
Tren de dos pisos llest per fer un tren de la línia R2 sud a Vilanova i
la Geltrú (febrer 2016) |
Unitat 449 a la via 3 acabada d'arribar amb un servei R15 des de Reus
(febrer 2016) |
|
350m
![[ampliar]](images/linia15/estaciodefranca/sch-vies_estaciodefranca-gran.gif){kind=link}
