Barcelona Sant Andreu - Granollers
- Sant Celoni - Maçanet - Girona - Figueres /
Figueres-Vilafant - Portbou - Cervera de la Marenda
Denominació oficial Adif:
L270. Cerbère a Bifurcació Aragó (tram Barcelona St.Andreu - Cervera M.) + L260.
Vilamalla a Figueres-Vilafant (tram Vilamalla -
Figueres-Vilafant)
Inici línia XC02:
Barcelona Sant Andreu | Final línia XC02: Cervera de la Marenda
| Ramal XC02: Vilamalla - Figueres-Vilafant
Ample de via: 1.668 mm/1.435mm
Longitud: 162,1 km
(Barcelona-Cervera M.) | 6,4 km (Vilamalla-Figueres Vilafant)
Doble via: Barcelona
- Portbou
Electrificació: 3.000 V
cc
Estacions de viatgers:
35 en servei
Terminals de
mercaderies: 7 en servei
Serveis: Rodalies,
Regionals i mercaderies
Construcció: 1.854 -
1.878 (2.010 ramal Vilafant)
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació:
DESCRIPCIÓ
GENERAL
La
línia XC02 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i uneix Barcelona i Portbou per
Granollers, Girona i Figueres. És la línia internacional
d'ample convencional de Catalunya per excel·lència, ja
que enllaça amb la xarxa europea a la Catalunya Nord. El
traçat surt de Barcelona i a través de les valls del
riu Besòs i Congost es dirigeix cap a Granollers. A
partir d'aquesta ciutat la línia segueix per la
depressió pre-litoral, passant per la part baixa del
Montseny a Sant Celoni. La línia segueix cap al nord
seguint la vall del riu Tordera i a l'estació de
Maçanet-Massanes s'uneix amb la línia de Mataró. D'aquí
segueix cap a Caldes de Malavella i Girona, ciutat que
creua mitjançant un llarg viaducte elevat. Els trens
segueixen pels terrenys favorables del Baix i l'Alt
Empordà, creuant els rius Ter i Fluvià, fins arribar a
Figueres. A partir de Figueres la línia va a trobar la
costa, on hi ha un dels trams més espectaculars, ja que
ha de creuar els Pirineus més orientals per arribar a
Portbou i Cervera de la Marenda, dues grans estacions
internacionals. Des del desembre de 2010 el tram entre
Girona-mercaderies i Vilamalla disposa d'una via d'ample
mixt amb 3 carrils, per permetre el pas dels trens de
mercaderies d'ample internacional (1.435 mm), tot i que
des de 2013 no hi circulen trens d'ample UIC ja que
circulen directament per la LAV. A Girona-Mercaderies la
via d'ample UIC connecta amb la línia d'alta velocitat
(LAV) pel costat Barcelona. De Vilamalla en surt un
ramal de via única amb tres carrils fins a l'estació de
Figueres-Vilafant, on enllaça de nou amb la LAV. El
tercer carril està situat només a la via 1 (la que va
sentit nord) i s'han habilitat apartadors per a trens
d'ample UIC a Girona, a prop de Celrà i a prop de Sant
Miquel de Fluvià. Pel ramal de Vilamalla a
Figueres-Vilafant actualment no hi circula cap tren
regular.
SERVEIS,
TRENS
I EXPLOTACIÓ
Rodalies
Regionals
Llarg recorregut
no
Mercaderies
sí
L'explotació de la línia
XC02 té trams clarament diferenciats. De
Barcelona a Granollers i Sant Celoni hi circulen
els trens de la línia R2 i R2 Nord de Rodalies,
amb un major nombre de circulacions fins a
Granollers Centre. A més, entre Mollet Sant Fost
i Granollers també hi circulen els trens de la
línia R8. Els Rodalies són servits per unitats
447,
Civia (463 i 465) i
UT 450/451 de dos pisos. Entre Sant Celoni i
Maçanet Massanes hi circulen alguns Rodalies de
la línia R2 Nord, tot i que a la pràctica la
major part del dia els serveis els cobreixen els
Regionals de la línia R11. La línia R11 té trens
de Barcelona a Figueres i Portbou, amb trens de
Mitjana Distància a Girona, Figueres i Portbou
semidirectes (amb
UT 449) i a Portbou i Cervera de la Marenda
amb parada a més estacions (amb
UT 447). Entre Maçanet Massanes, Figueres i
Portbou s'hi sumen a la línia els trens del
servei de Rodalia de Girona RG1, servits
generalment per unitats
447.
El trànsit de mercaderies habitual a la línia
discorre entre el nus de Mollet, Girona i
Portbou / Cervera de la Marenda, utilitzant les
terminals de La Llagosta, Granollers-Butà,
Granollers Centre (en procés de tancament),
Girona mercaderies, Portbou i Cervera de la
Marenda. No obstant, les terminals de Portbou i
Cervera actualment estan en procés de reducció
de serveis, trobant-se més activa la terminal de
Girona mercaderies i la Llagosta (tot i que
aquesta sol expedir més trens en ample UIC cap a
França que no pas en ample ibèric).
Per la línia XC02 fins el desembre de 2013 hi
havia trens de llarg recorregut com eren els
Talgos Mare Nostrum (Montpellier-Cartagena) i
Elipsos Trenhotel (Barcelona-Paris). Els Talgos
seguien cap a França utilitzant l'intercanviador
d'ample de Portbou. L'Estrella Costa Brava
(Portbou-Madrid) circulava un cop a la setmana,
amb un viatge sentit Portbou dissabte al matí i
sentit Madrid diumenge al vespre. L'Estrella
utilitzava la línia XC02 entre Maçanet i
Portbou; entre Maçanet i Barcelona entre gener i
desembre de 2013 utilitzava la línia XC01 (via
Mataró). Entre desembre de 2010 i gener de 2013
circulava una unitat sèrie 449 com a "Enllaç
internacional" per garantir la connexió amb els
TGV Figueres-París entre Barcelona Sants, Girona
i Figueres-Vilafant, utilitzant el ramal entre
Vilamalla i Figueres-Vilafant. Entre
Girona-Mercaderies, Vilamalla i
Figueres-Vilafant van circular-hi trens de
mercaderies d'ample UIC que utilitzaven el
tercer carril, enllaçant el Port de Barcelona
amb la xarxa europea a Perpinyà. Aquests combois
eren remolcats per locomotores
252, habitualment en doble composició.
Actualment els trens UIC utilitzen directament
la línia d'ample internacional des de Mollet
fins a Perpinyà.
HISTÒRIA
El
primer tram de línia entre Barcelona i Granollers va
inaugurar-se l'any 1854, el mateix any que la línia de
Barcelona a Molins de Rei. Sis anys més tard, prolongava
la seva traça fins a Maçanet-Massanes, per arribar a
Girona l'any 1862. El tren arribava a Figueres el 1877 i
finalment el 1878 a Portbou i Cervera, on enllaçava amb
la xarxa d'ample de via internacional europea. La línia
va formar part entre d'altres de la companyia MZA
(Madrid-Zaragoza-Alicante) i a partir de 1941 de Renfe.
L'any 1958 es va electrificar la línia fins a Girona i
fins a Portbou el 1964. El 1968 circulava el primer tren
Talgo internacional directe, gràcies a l'intercanviador
d'ample de Portbou. El 1973 es posava en servei el
viaducte elevat de Girona i el 1977 es finalitzava la
duplicació de via a tota la línia. El desembre de 2010
entrava en servei el tram d'ample mixt de Girona a
Figueres, així com el ramal de Vilamalla a
Figueres-Vilafant. El 2012 es va posar en servei el
traçat subterrani a Montmeló. El 2013 entrava en servei
la LAV completa entre Barcelona-Sants i
Figueres-Vilafant, deixant de pestar servei el ramal
entre Vilamalla i Figueres-Vilafant, que a més va
eliminar l'accés en ample ibèric fins a les andanes de
Figueres-Vilafant; no obstant el ramal segueix donat
d'alta.
DADES
TÈCNIQUES
Ample de via
1.668 mm Barcelona Sant
Andreu - Cervera M.
Ample mixt 1.668 mm/1.435mm en una via Girona
mercaderies - Vilamalla
Ample mixt 1.668 mm/1.435mm Vilamalla -
Figueres-Vilafant
(des de 2014 l'ample de 1.668 mm no arriba a
andanes estació Figueres V.)
IMPORTANT:
No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús
lucratiu dels
continguts de trenscat.cat i
trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de
les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es
responsabilitza de cap contingut institucional
La
línia XC02 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i uneix Barcelona i Portbou per
Granollers, Girona i Figueres. És la línia internacional
d'ample convencional de Catalunya per excel·lència, ja
que enllaça amb la xarxa europea a la Catalunya Nord. El
traçat surt de Barcelona i a través de les valls del
riu Besòs i Congost es dirigeix cap a Granollers. A
partir d'aquesta ciutat la línia segueix per la
depressió pre-litoral, passant per la part baixa del
Montseny a Sant Celoni. La línia segueix cap al nord
seguint la vall del riu Tordera i a l'estació de
Maçanet-Massanes s'uneix amb la línia de Mataró. D'aquí
segueix cap a Caldes de Malavella i Girona, ciutat que
creua mitjançant un llarg viaducte elevat. Els trens
segueixen pels terrenys favorables del Baix i l'Alt
Empordà, creuant els rius Ter i Fluvià, fins arribar a
Figueres. A partir de Figueres la línia va a trobar la
costa, on hi ha un dels trams més espectaculars, ja que
ha de creuar els Pirineus més orientals per arribar a
Portbou i Cervera de la Marenda, dues grans estacions
internacionals. Des del desembre de 2010 el tram entre
Girona-mercaderies i Vilamalla disposa d'una via d'ample
mixt amb 3 carrils, per permetre el pas dels trens de
mercaderies d'ample internacional (1.435 mm), tot i que
des de 2013 no hi circulen trens d'ample UIC ja que
circulen directament per la LAV. A Girona-Mercaderies la
via d'ample UIC connecta amb la línia d'alta velocitat
(LAV) pel costat Barcelona. De Vilamalla en surt un
ramal de via única amb tres carrils fins a l'estació de
Figueres-Vilafant, on enllaça de nou amb la LAV. El
tercer carril està situat només a la via 1 (la que va
sentit nord) i s'han habilitat apartadors per a trens
d'ample UIC a Girona, a prop de Celrà i a prop de Sant
Miquel de Fluvià. Pel ramal de Vilamalla a
Figueres-Vilafant actualment no hi circula cap tren
regular.
El
primer tram de línia entre Barcelona i Granollers va
inaugurar-se l'any 1854, el mateix any que la línia de
Barcelona a Molins de Rei. Sis anys més tard, prolongava
la seva traça fins a Maçanet-Massanes, per arribar a
Girona l'any 1862. El tren arribava a Figueres el 1877 i
finalment el 1878 a Portbou i Cervera, on enllaçava amb
la xarxa d'ample de via internacional europea. La línia
va formar part entre d'altres de la companyia MZA
(Madrid-Zaragoza-Alicante) i a partir de 1941 de Renfe.
L'any 1958 es va electrificar la línia fins a Girona i
fins a Portbou el 1964. El 1968 circulava el primer tren
Talgo internacional directe, gràcies a l'intercanviador
d'ample de Portbou. El 1973 es posava en servei el
viaducte elevat de Girona i el 1977 es finalitzava la
duplicació de via a tota la línia. El desembre de 2010
entrava en servei el tram d'ample mixt de Girona a
Figueres, així com el ramal de Vilamalla a
Figueres-Vilafant. El 2012 es va posar en servei el
traçat subterrani a Montmeló. El 2013 entrava en servei
la LAV completa entre Barcelona-Sants i
Figueres-Vilafant, deixant de pestar servei el ramal
entre Vilamalla i Figueres-Vilafant, que a més va
eliminar l'accés en ample ibèric fins a les andanes de
Figueres-Vilafant; no obstant el ramal segueix donat
d'alta.
Xarxa Convencional de Via
Ampla