 |
Zentralbahn (Brünig i LSE) |
 |
|
darrera actualització:
20/10/2011 |
 |
El Zentralbahn (ZB) neix
de la fusió l'any 2005 de les antigues companyies Brünig
Bahn (explotada per la SBB, ferrocarrils federals
suïssos) i Luzern-Stans-Engelberg (LSE). La xarxa de via
mètrica electrificada a 15 kV 16,7 Hz té forma de "Y",
amb un tram comú de Lucerna a Hergiswil. A partir
d'aquest punt la línia principal es dirigeix cap a
Interlaken via Brünig i Meiringen mentre que l'altra
segueix cap a Stans i Engelberg. El tram d'Alpnachstad a
Brienz s'inaugurava el 1888, de Lucerna a Alpnachstad
l'any següent i el 1916 de Brienz a Interlaken Ost. La
línia de Stansstad a Engelberg es posava en servei el
1898 i el 1964 es va connectar amb la del Brünig a
Hergiswil, per poder arribar a Lucerna. La línia del
Brünig (Lucerna-Interlaken) té 74 km de longitud i és de
via única amb apartadors. Per superar el desnivell de
500 metres de pujada de Giswil a Brünig i els 400 de
baixada fins a Meiringen, hi ha quatre trams equipats
amb cremallera de tipus Riggenbach, amb un pendent màxim
del 120‰. L'estació de Meiringen es situa en cul-de-sac,
de manera que tots els trens han d'invertir la marxa per
seguir el trajecte. Entre Lucerna i Horw hi ha un tram
amb ample de via mixt de 1.000 i 1.435mm, per accedir a
diverses factories de la zona. De Kriens a Horw hi ha
també un tram de via doble. La línia de Hergiswil a
Engelberg té 24,8 km de via única amb apartadors i un
tram de cremallera amb pendent màxim del 105‰ situada
al túnel de Grafenfort a Engelberg. El túnel, amb 4 km
des de 2010 substitueix l'antic traçat, on hi havia
rampes en cremallera de fins al 246‰. |
Seleccioneu una estació o tram per
veure'n fotos:
Els trens
Els trens que recorren la línia són de diversos tipus,
especialment en funció de si circulen per trams amb cremallera o
no. Per als serveis S-bahn de Lucerna (S4 i S5) i els Regio
Interlaken-Meiringen s'utilitzen els automotors construïts per
Stadler el 2004 tipus "Spatz", de tres cotxes, pis baix i cotxe
central panoràmic. Els "Spatz" no disposen de sistema de tracció
en cremallera. A aquests automotors sovint se'ls acoblen cotxes
convencionals (el de l'extrem amb cabina per fer trens tipus
"push-pull") com a reforç dels trens en certes franges horàries.
Per als InterRegio (IR) i serveis del GoldenPass de Lucerna a
Interlaken s'utilitzen cotxes convencionals (en el cas del
GoldenPass els cotxes tenen una decoració específica i
s'intercala un cotxe panoràmic) remolcats de Luzern a Meiringen
per locomotores elèctriques mixtes adherència-cremallera HGe 4/4
101. De Meiringen a Interlaken s'utilitzen les veteranes
locomotores De 110 (provinents de la transformació d'uns antics
automotors de viatgers) ja que aquest tram és només en
adherència. Per als IR Luzern-Engelberg es solen utilitzar també
locomotores HGe 101 i cotxes convencionals, si bé a la cua solen
portar 3 cotxes pilot de disseny similar als automotors Spatz
per fer composicions tipus "push-pull". A la línia d'Engelberg
també s'han utilitzat automotors adherència-cremallera BDeh 140
fins que es va obrir el nou túnel de Grafenfort. Existeix també
material divers com locomotores dièsel o locomotores de
maniobres, a més de trens històrics.
 |
 |
 |
 |
|
Locomotora HGe 4/4 101 a l'estació del
Brünig amb cotxes convencionals del GoldenPass (agost 2011) |
Interior d'un cotxe convencional (agost
2011) |
Plànol a l'interior d'un dels cotxes
(agost 2011) |
Automotor 130 "Spatz" a l'estació de
Kriens Mattenhof (agost 2011) |
 |
 |
 |
 |
| Interior d'un
automotor "Spatz" (agost 2011) |
El cotxe
central dels automotors "Spatz" té vidres panoràmics
(agost 2011) |
Pantalla
informativa d'un dels automotors en servei S4 a
Dallenwil (agost 2011) |
Cotxe extrem
d'uns dels automotors sèrie 130 del Zentralbahn (agost
2011) |
Enllaços
|
English
