---

TRAÇAT

El traçat dissenyat comença en el PK 10+000, d’acord amb el quilometratge de la via 1, en l’estació existent Terrassa Rambla, en ple centre urbà de Terrassa, sota la Rambla d’Egara. Al sortir de l’estació gira a la dreta amb un radi de 230 m, de 500 m de longitud aproximada, entre els PK 10+530 i 11+030. A continuació i després d’una recta intermèdia de 125 m de traçat gira cap a l’esquerra amb un radi de 232 m, entre els PK 11+260 i 11+725. Ambdós girs es desenvolupen sota el cas urbà de Terrassa, per la qual cosa, al seu pas, el traçat discorre sota nombrosos bens d’interès cultural, d’acord amb el POUM de Terrassa. Finalment, el traçat enllaça al voltant del PK 11+800 en l’àmbit del Pla Especial del Parc de Vallparadís, amb l'estació de Vallparadís Universitat. En alçat, la rasant surt horitzontal de l’estació existent de Terrassa-Rambla, situada a una cota de 255 m. A continuació la via ascendeix amb 10 mil·lèsimes fins l’estació Vallparadís-Universitat, situada en una rampa de 1,5 mil·lèsimes en una cota aproximada de 264 m. Després de sortir de l’estació de Vallparadís Universitat (PK 20+000 de projecte), el traçat gira a l’esquerra amb un revolt de 214 metres de radi que acaba al PK 20+202, on enllaça amb una recta de 520 metres de longitud aproximada. Aquesta recta finalitza quan surt de l’estació intercanviador de RENFE, on gira cap a la dreta amb un revolt de 200 metres de radi, i enllaça al voltant del PK 20+920 amb una recta de 225 m de longitud que passa per sota del carrer Independència. A continuació gira a la dreta amb un radi 993 sota l’avinguda de l’Abat Marcet, i continua amb una altra recta, sota el carrer de l’Ancianitat, fins al final del projecte, al PQ 22+475,012. En aquesta última recta se situaran tant l’estació de Can Roca com el dipòsit de trens que s’han projectat. En alçat, després de sortir de l’estació de Vallparadís, la via ascendeix amb 40 mil·lèsimes fins a l’estació d’intercanviador situada a la cota 288 aproximadament, que té una rampa de 1,5 mil·lèsimes. Quan surt d’aquesta estació, la via segueix ascendint amb 37,8 mil·lèsimes fins a l’estació de Can Roca, situada a la cota 326. A partir d’aquest punt i fins al final del projecte, segueix ascendint amb 1,5 mil·lèsimes. La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel·la d'evacuació a tot el llarg del túnel.

---

INFRAESTRUCTURA I TÚNEL

La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats majoritàriament mitjançant tuneladora. Es fan dos túnels paral·lels d'una única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb galeries d'interconnexió entre ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250 metres. El dipòsit de trens, les tres noves estacions i el pas sota el parc de Vallparadís es fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. També destaca l'espai de connexió entre els nous túnels perforats per les dues tuneladores i la línia actual a la Rambla d'Ègara. Les dues tuneladores han perforat des del pou de Can Roca fins al pou de connexió de la Rambla d'Ègara, on s'han desmuntat parcialment mentre que la resta de la maquinària ha sortit pel Parc de Vallparadís.
	La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine) Les dues tuneladores que van perforara cada un dels dos túnels de 3,5 quilòmetres del perllongament de Terrassa procedien del Canadà. Els dos túnels en paral·lel es situen a 14 metres de distància mínima entre eixos i es van perforar des del dipòsit de Can Roca fins a Terrassa  Rambla. Les característiques tècniques d’ambdues màquines eren similars, amb un diàmetre d’excavació de 6,86 metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes cadascuna. Les tuneladores eren tipus amb escut de balanç de pressió de terres (EPB). El material és extret de la cambra de terres mitjançant un vis sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la velocitat d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a què aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix.

PUNTS SINGULARS

Calaix Horta dels Frares (Parc de Vallparadís)	Embocadura de Rambla d'Ègara
En el tram que es construeix a cel obert, concretament en l'encreuament del traçat a través del Parc de Vallparadís (també anomenat Horta de Frares, al voltant del PK 11+700), es disposarà una capa de graves en el trasdós dels caixons a projectar i en el llit de suport dels mateixos (a més de la pertinent impermeabilització d’aquests), que posin en contacte els diferents estrats permeables i que permetin la circulació de les aigües subterrànies que puguin circular sota el llit del cabal, evitant el possible efecte barrera.	El perllongament dels FGC a Terrassa s’inicia a l’estació de la Rambla d’Egara, i el nou traçat connecta amb la cua de maniobres existent. En aquesta estació la secció del túnel és única per a les dues vies, i és necessari construir una embocadura que permeti la transició i divergència cap a la secció en doble túnel del nou tram. Aquesta embocadura serveix, a més, com a recinte per a l’extracció de la tuneladora que perfora des de Can Roca i de nova sortida d'emergència. La forma resultant presenta dos ramals convergents en planta corba de longituds 80 i 50 m respectivament.