---

La història de la línia Barcelona-Vallès es remunta a l’any 1863, quan va començar a circular el primer tren de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, que va aprofitar l’eliminació de les muralles de la ciutat per estendre una línia que connectés les dues viles, així com les de Gràcia i Sant Gervasi. La línia sortia de Plaça Catalunya, amb locomotores de vapor i a cel obert. Malgrat l’èxit de la línia, la companyia explotadora s’havia endeutat tant que va fer fallida el 1874 i va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 18 d’agost de 1882, les reiterades demandes dels veïns de l’Eixample van aconseguir la construcció i posta en servei d’una segona estació a Barcelona, la de Provença.
El 1907 el ferrocarril arribava al peu de la muntanya de Vallvidrera, on enllaçava amb el funicular que des de 1906 pujava al cim d’aquesta. Durant aquell mateix any l’enginyer Carles Emili Montañés va realitzar amb èxit un enllaç ferroviari elèctric entre Sarrià i el Vallès a través de la muntanya, aprofitant un col·lector d’aigües del pantà de Vallvidrera, el Mina Grott. La gran quantitat de viatgers que va transportar el carrilet va demostrar la rendibilitat que se’n derivaria d’integrar-lo en una gran línia de passatgers. Així, Montañés va plantejar al financer nord-americà Frank S. Pearson, la compra i electrificació del ferrocarril de Barcelona a Sarrià i el seu perllongament, en una primera etapa, fins a Sant Cugat del Vallès. El 1912 es va constituir la societat Ferrocarrils de Catalunya, que va adoptar l’ample de via 1.435 mm.
El 1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat i el 1919 la línia va arribar a Terrassa, mentre que el 1922 arribava a Sabadell. El 1929 s’iniciava la cobertura de les vies des de Plaça Catalunya fins a Muntaner, cobertura que va continuar els anys 50 i 60 estenent-se a la resta de la línia a Barcelona. Als anys 50 es va inaugurar el ramal entre Plaça Molina i Avinguda Tibidabo. Des de la fi de la guerra civil i durant gairebé 40 anys, l’empresa arrossegava una precària situació econòmica i va fer fallida el 1977, un any després de la inauguració del ramal de Sarrià a Reina Elisenda. Des d’aleshores i fins a la creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la companyia estatal FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha) es va fer càrrec de la línia.
L'any 1979 la línia es va integrar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb millores constants a la xarxa. A primers anys vuitanta van entrar en servei els automotors de la sèrie 111, que van encetar el procés de modernització. Durant aquell període també es va posar en funcionament el ramal de Bellaterra a la Universitat Autònoma, a més de desdoblar la via entre Sant Cugat i Rubí, amb la nova estació d'Hospital General i també es va desdoblar la via entre Sant Cugat i Bellaterra. Ja a principis dels noranta, es va completar el desdoblament de via entre Bellaterra, la Universitat Autònoma i Sabadell-Estació, incloent una nova variant de traçat així com també el desdoblament entre Rubí i Terrassa. Com a punt culminant, l'any 1996 juntament amb les 16 noves unitats de la sèrie 112, va entrar en servei l'anomenat Metro del Vallès que permet que en hores punta hi hagi trens cada 12 minuts entre Barcelona i Terrassa i Sabadell. Durant l'inici del segle XXI s'han incorporat al servei 6 unitats més de la sèrie 112 i s'han realitzat millores que permeten que hi hagi 33 trens per hora i sentit entre Pl.Catalunya i Gràcia. El juny de 2010 es posava en servei l'estació de Volpelleres, entre Sant Cugat i Sant Joan, que permet l'intercanvi amb els trens de Rodalies de la línia R8 (aleshores la R7).