Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > Alta velocitat > AV21.Línia Aragó - Lleida - Barcelona
Horaris dels trens de Catalunya
AV21.Línia Aragó - Lleida - Barcelona
Lleida Pirineus - Camp de Tarragona - Barcelona Sants
 
 
 
Denominació oficial: Línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa (línia 050 adif) | Origen AV21: Límit Catalunya-Aragó | Final AV21: Barcelona Sants
Ample de via: 1.435 mm Longitud: 203,7 km | 15,5 km ramal accés Lleida Doble via: Aragó-Barcelona i sud accés Lleida Electrificació: 25 kV ca
Estacions de viatgers: 3 en servei PAET: 3 Serveis: Viatgers Obertura: 2.003 - 2.008
 
 
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació o un tram al mapa:
[ veure mapa gran ]
D'Aragó a Bif. les Torres de Sanuí | Bif.Torres de Sanuí a Lleida | Lleida-Pirineus | Lleida a Bif.Artesa | Variant sud Lleida | Bif. Artesa a PAET l'Espluga | PAET l'Espluga a Camp de Tarragona | Camp de Tarragona | Camp de Tarragona a PAET l'Arboç | PAET l'Arboç a Túnel de Martorell | Túnel de Martorell al PratEl Prat de Llobregat | El Prat a Barcelona Sants | Barcelona Sants
 
 DESCRIPCIÓ GENERAL
La línia AV21 forma part de la xarxa d'altes prestacions en ample internacional a Catalunya i enllaça Aragó (Madrid i Zaragoza) amb Barcelona, passant per Lleida i el Camp de Tarragona. La línia AV21 s'inicia al límit entre Aragó i Catalunya (PK 417,6), discorrent per la plana del Segrià i creuant diversos barrancs i torrents. A partir de la base de Montagut el traçat discorre en paral·lel a la línia Lleida-Zaragoza (per Montsó) i ben aviat arriba a la bifurcació de les Torres de Sanui, d'on en surt el ramal de via única cap a l'estació de Lleida. La línia general voreja la ciutat de Lleida pel sud, creuant el riu Segre pel viaducte de Zurita, de 2.475 m de llarg. El ramal d'accés a Lleida s'inicia a la bifuració de les Torres de Sanui i discorre en via única en paral·lel amb la línia convencional, creuant la ciutat de Lleida per un túnel urbà. A la sortida del túnel s'entra a l'estació de Lleida-Pirineus, per seguir creuant el riu Segre pel pont ja existent de les línies convencionals i girar cap al sud, en paral·lel amb la línia convencional de Lleida a Tarragona. La via passa pel costat de l'antic intercanviador d'ample de la Bordeta i ben aviat es desdobla la via. A la bifurcació Artesa el ramal s'incorpora a la línia general, mitjançant novament un salt de moltó. El traçat es dirigeix ara cap a les Garrigues, passant pel costat de la base de Puigverd, on hi ha un intercanviador d'ample de via, que actualment no s'utilitza. La línia segueix el corredor de l'AP-2, passant pel sud de les Borges Blanques i cap a Vinaixa, on passa per sobre la línia convencional i l'autopista per un espectacular viaducte de 1.044 m de longitud. A continuació el recorregut passa pel túnel de Tarrés i entra a la Conca de Barberà, fins arribar a l'apartador de trens (PAET) de l'Espluga de Francolí. El recorregut passa per l'est de Montblanc, on hi ha un viaducte de 952 m que salva el riu Anguera, per seguidament haver de passar la serra de les Guixeres. Aquest pas el fa mitjançant un total de 4 túnels que sumen un total de 5,15 km, on destaquen els túnels de Lilla i de la Riba (2,1 km cadascun) i dos viaductes. Passada la serra, el traçat entra a la plana del Camp de Tarragona, on la línia va girant del sud cap a l'est fins arribar a l'estació del Camp de Tarragona. Just abans de l'estació es troba en construcció l'enllaç amb la línia del corredor del Mediterrani. A la sortida de l'estació la línia passa pel túnel de Tapioles i segueix el corredor de l'antiga línia Reus-Roda direcció nord-est. A Roda de Barà hi havia hagut un enllaç a l'intercanviador d'ample, en funcionament fins que es va prolongar la LAV a Barcelona. La línia inicia l'ascensió cap al Penedès i passa per diversos viaductes i túnels, destacant el túnel bitub de Serra Llarga (1,7 km de llarg) fins arribar al Vendrell, on salva la riera de la Bisbal pel viaducte de Santa Oliva. A partir d'aquest punt la LAV segueix la línia convencional per arribar al PAET de l'Arboç. El recorregut ben aviat arriba a Vilafranca del Penedès, que creua per un túnel urbà, situant-se a l'altra boca la base i apartador de Vilafranca. Les vies inicien ja el descens definitiu cap al mar entre les vinyes del Penedès, tenint com a elements més destacats el viaducte de l'Avernó a Sant Sadurní d'Anoia, i la successió de túnels fins a Martorell que passa també a través d'un túnel. A partir d'aquest punt la línia baixa seguint el curs del riu Llobregat, passa el túnel de Costablanca i passat Castellbisbal passa a la riba dreta. A Sant Boi la línia es soterra per passar la zona del Prat de Llobregat i torna a sortir de nou a la superfície per darrer cop per creuar novament el riu Llobregat i a l'Hospitalet tornar a ser subterrani fins arribar a l'estació de Barcelona-Sants.
 SERVEIS, TRENS I EXPLOTACIÓ
 Viatgers renfe AVE / Avant / Alvia / Euromed
OUIGO
renfe Avlo
 Mercaderies no
L'explotació de la línia AV21 és força uniforme, circulant-hi únicament trens de viatgers en tota la seva extensió. Hi circulen trens d'ample fix UIC com trens d'ample de via variable. Entre Barcelona i Madrid hi ha trens renfe AVE servits bàsicament per Velaro de la sèrie 103 però també pels de la sèrie 102/112 i 100, amb trens directes i d'altres que tenen parada a les estacions de Camp de Tarragona i Lleida Pirineus, a més de Zaragoza. De Barcelona a Sevilla i Málaga hi circulen trens renfe AVE de la sèrie 102/112, que van acoblats fins a Córdoba i allí es separen. Entre Barcelona i Granada també hi circulen trens renfe AVE sèrie 102/112. A més, hi ha un servei AVE-TGV de renfe i SNCF en cooperació per la LAV de Barcelona a Aragó, com és el tren de Marsella a Madrid que utilitza trens AVE de la sèrie 100-F (temporalment sense servei). Pel corredor entre Barcelona i Madrid hi circulen també els trens OUIGO de dos pisos de la sèrie 108, alguns d'ells amb parada a Camp de Tarragona. Els trens de renfe Avlo també utilitzen la línia per als serveis entre Figueres i Barcelona fins a Madrid, alguns dels trens amb parada a Camp de Tarragona i a Lleida Pirineus. De trens en circulació únicament per ample de via UIC també hi ha els trens Avant de Barcelona a Lleida, amb parada al Camp de Tarragona, servits actualment per unitats sèrie 121. Els serveis d'ample variable que circulen per la LAV entre Barcelona i Aragó són trens que fins a Zaragoza van per la línia d'alta velocitat i que a partir de la capital aragonesa circulen per línies convencionals fins a les seves destinacions. Són els serveis Alvia a Bilbo, Irun, Salamanca, Vigo i A Coruña. Aquests trens són servits per unitats de les sèries 120, 121 i 130. Per la LAV també hi circula l'Euromed realitzat amb Talgo sèrie 130 entre Figueres, Barcelona, València i Alacant, que canvia d'ample al sud del Camp de Tarragona, al canviador de la Boella. També havia existit un servei Avant de Barcelona a Tortosa servit per la sèrie 121, amb canvi d'ample de via a la Boella, que durant l'any 2020 es va suspendre temporalment.

 
 
 HISTÒRIA
La línia d'alta velocitat d'Aragó a Barcelona forma part de la línia que enllaça Madrid amb Barcelona i Perpinyà. Els anys 1980 es feia evident la necessitat de millorar les comunicacions ferroviàries entre Madrid i Barcelona, amb gran part de les línies de via única i els millors temps de 6h30. El 1988 es va demanar l'estudi de l'ampliació fins a Barcelona de la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que ja iniciava la seva construcció, i es va determinar que les noves línies es construissin en ample UIC. Així, es va començar a treballar en una LAV pura, on s'inclourien 3 trams ja dissenyats o en obres: variant de Calatayud, by-pass de Zaragoza i variant entre Zaragoza i Lleida. El 1996 s'iniciaven les obres entre Calatayud i Ricla i entre Zaragoza i Lleida. L'octubre de 2003 s'inaugurava la LAV entre Madrid, Aragó i Lleida tot i que amb una velocitat màxima de 200 km/h, degut al sistema de senyalització. Els trens que efectuaven els serveis eren AVE sèrie 100 de la línia Madrid-Sevilla i trens Talgo Altaria, que seguien de Lleida a Barcelona utilitzant l'intercanviador d'ample de via de la Bordeta (Lleida). El maig de 2006 es posaven en servei els trens de la sèrie 120 que canviaven d'ample a Puigverd i s'incrementava la velocitat màxima dels trens de la sèrie 102 a 250 km/h entre Madrid i Lleida i el mes d'octubre a 280 km/h . El desembre de 2006 s'inaugura el tram de Lleida a Camp de Tarragona, amb una velocitat màxima de 200 km/h. Els trens Alvia i Altaria segueixen fins a l'intercanviador d'ample de Roda de Barà, on enllacen amb la línia convencional per arribar a Barcelona. El maig de 2007 s'eleva la velocitat màxima a tota la línia a 300 km/h, amb ERTMS nivell 1. L'octubre de 2007 les obres del túnel d'accés a Barcelona Sants provoquen un esvoranc a l'alçada de Bellvitge, interrompent la circulació de la línia Llobregat-Anoia dels FGC entre Hospitalet i Europa|Fira i també dels trens de Rodalies, Regionals i llarg recorregut entre Sants i el Prat de Llobregat. Finalment, el 20 de febrer de 2008 s'inaugura el tram de línia de Camp de Tarragona a Barcelona Sants, amb una velocitat màxima de 300 km/h i 17 trens per sentit (8 en sentit Barcelona i 7 en sentit Madrid són sense parades intermèdies) fent el trajecte en un temps mínim de 2h 38 min. El gener de 2020 es posava en servei l'enllaç de la LAV des del Camp de Tarragona cap al corredor del Mediterrani i els nous serveis Euromed. El 10 de maig de 2021 per primera vegada operava un competidor de renfe, mitjançant els trens OUIGO d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. El 23 de juny de 2021 entraven en servei els trens de low cost de renfe Avlo entre Figueres, Barcelona i Madrid.
 DADES TÈCNIQUES
Rampa màxima (‰) Aragó-Lleida 25 | Lleida-Camp de Tarragona 23 | Camp de Tarragona-Barcelona 30
Velocitat màxima genèrica (km/h) 300
Tipologia electrificació  25 kV ca
Longituds màximes trens (m) 400
Entrevia 4,8 m
Blocatges  BSL (Alta velocitat)
Sistemes de seguretat ERTMS, ASFA i GSMR
 
LINKS
Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org Grup de fotos flickr: http://www.flickr.com/groups/1960020@N20/pool/
 
Enllaç directe:
Línies de tren d'alta velocitat
 
  (c) Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional