 |
 |
| AV21.Línia
Aragó - Lleida - Barcelona |
| Lleida Pirineus - Camp de Tarragona
- Barcelona Sants |
|
| Denominació oficial: Línia
d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa (línia 050
adif) | Origen AV21: Límit Catalunya-Aragó | Final AV21:
Barcelona Sants |
| Ample de via: 1.435 mm |
Longitud:
203,7 km | 15,5 km ramal accés Lleida |
Doble via:
Aragó-Barcelona i sud accés Lleida |
Electrificació:
25 kV
ca |
| Estacions de viatgers:
3 en servei |
PAET: 3 |
Serveis: Viatgers |
Obertura: 2.003 -
2.008 |
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
|
La
línia AV21 forma part de la xarxa d'altes prestacions en
ample internacional a Catalunya i enllaça Aragó (Madrid
i Zaragoza) amb Barcelona, passant per Lleida i el Camp
de Tarragona. La línia AV21 s'inicia al límit entre
Aragó i Catalunya (PK 417,6), discorrent per la plana
del Segrià i creuant diversos barrancs i torrents. A
partir de la base de Montagut el traçat
discorre en paral·lel a la línia Lleida-Zaragoza (per
Montsó) i ben aviat arriba a la bifurcació de les Torres
de Sanui, d'on en surt el ramal de via única cap a
l'estació de Lleida. La
línia general voreja la ciutat de Lleida pel sud,
creuant el riu Segre pel viaducte de Zurita, de 2.475 m
de llarg. El ramal d'accés a Lleida s'inicia a la
bifuració de les Torres de Sanui i discorre en via única
en paral·lel amb la línia convencional, creuant la
ciutat de Lleida per un túnel urbà. A la sortida del túnel s'entra a
l'estació de Lleida-Pirineus, per seguir creuant el riu
Segre pel pont ja existent de les línies convencionals i
girar cap al sud, en paral·lel amb la línia convencional
de Lleida a Tarragona. La via passa pel costat de
l'antic intercanviador d'ample de la Bordeta i ben aviat
es desdobla la via. A la bifurcació Artesa el ramal
s'incorpora a la línia general, mitjançant novament un
salt de moltó. El traçat es dirigeix ara cap a les
Garrigues, passant pel costat de la base de Puigverd, on
hi ha un intercanviador d'ample de via, que actualment
no s'utilitza. La línia segueix el corredor de l'AP-2,
passant pel sud de les Borges Blanques i cap a Vinaixa,
on passa per sobre la línia convencional i l'autopista
per un espectacular viaducte de 1.044 m de longitud. A
continuació el recorregut passa pel túnel de Tarrés i
entra a la Conca de Barberà, fins arribar a l'apartador
de trens (PAET) de l'Espluga de Francolí. El recorregut
passa per l'est de Montblanc, on hi ha un viaducte de
952 m que salva el riu Anguera, per seguidament haver de
passar la serra de les Guixeres. Aquest pas el fa
mitjançant un total de 4 túnels que sumen un total de
5,15 km, on destaquen els túnels de Lilla i de la Riba
(2,1 km cadascun) i dos viaductes. Passada la serra, el
traçat entra a la plana del Camp de Tarragona, on la
línia va girant del sud cap a l'est fins arribar a
l'estació del Camp de Tarragona. Just abans de l'estació
es troba en construcció l'enllaç amb la línia del
corredor del Mediterrani. A la sortida de l'estació la
línia passa pel túnel de Tapioles i segueix el corredor
de l'antiga línia Reus-Roda direcció nord-est. A Roda de
Barà hi havia hagut un enllaç a l'intercanviador
d'ample, en funcionament fins que es va prolongar la LAV
a Barcelona. La línia inicia l'ascensió cap al Penedès i
passa per diversos viaductes i túnels, destacant el
túnel bitub de Serra Llarga (1,7 km de llarg) fins
arribar al Vendrell, on salva la riera de la Bisbal pel
viaducte de Santa Oliva. A partir d'aquest punt la LAV
segueix la línia convencional per arribar al PAET de
l'Arboç. El recorregut ben aviat arriba a Vilafranca del
Penedès, que creua per un túnel urbà, situant-se a
l'altra boca la base i apartador de Vilafranca. Les vies
inicien ja el descens definitiu cap al mar entre les
vinyes del Penedès, tenint com a elements més destacats
el viaducte de l'Avernó a Sant Sadurní d'Anoia, i la
successió de túnels fins a Martorell que passa també a
través d'un túnel. A partir d'aquest punt la línia baixa
seguint el curs del riu Llobregat, passa el túnel de
Costablanca i passat Castellbisbal passa a la riba
dreta. A Sant Boi la línia es soterra per passar la zona
del Prat de Llobregat i torna a sortir de nou a la
superfície per darrer cop per creuar novament el riu
Llobregat i a l'Hospitalet tornar a ser subterrani fins
arribar a l'estació de Barcelona-Sants. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Viatgers |
renfe AVE / Avant /
Alvia / Euromed
OUIGO
renfe Avlo |
| Mercaderies |
no |
| L'explotació de la línia
AV21 és força uniforme, circulant-hi únicament
trens de viatgers en tota la seva extensió. Hi
circulen trens d'ample fix UIC com trens d'ample
de via variable. Entre Barcelona i Madrid hi ha
trens renfe AVE servits bàsicament per Velaro de la
sèrie 103 però també pels de la sèrie 102/112 i
100, amb trens directes i d'altres que
tenen parada a les estacions de Camp de
Tarragona i Lleida Pirineus, a més de Zaragoza.
De Barcelona a Sevilla i Málaga hi circulen
trens renfe AVE de la sèrie 102/112, que van acoblats
fins a Córdoba i allí es separen. Entre
Barcelona i Granada també hi circulen trens
renfe AVE
sèrie 102/112. A més, hi ha un
servei AVE-TGV de renfe i SNCF en cooperació per
la LAV de Barcelona a Aragó, com és el tren de
Marsella a Madrid que utilitza trens AVE de la
sèrie 100-F (temporalment sense servei). Pel corredor entre Barcelona
i Madrid hi circulen també els trens OUIGO de dos
pisos de la sèrie 108, alguns d'ells amb parada
a Camp de Tarragona. Els trens de renfe Avlo
també utilitzen la línia per als serveis entre
Figueres i Barcelona fins a Madrid, alguns dels
trens amb parada a Camp de Tarragona i a Lleida
Pirineus. De trens en circulació únicament per
ample de via UIC també
hi ha els trens Avant de Barcelona a Lleida, amb
parada al Camp de Tarragona, servits actualment
per unitats sèrie 121. Els serveis d'ample
variable que circulen per la LAV entre Barcelona
i Aragó són trens que fins a Zaragoza van per la
línia d'alta velocitat i que a partir de la
capital aragonesa circulen per línies
convencionals fins a les seves destinacions. Són
els serveis Alvia a Bilbo, Irun,
Salamanca, Vigo i A Coruña.
Aquests trens són servits per unitats de les
sèries 120, 121 i 130. Per la LAV també hi
circula l'Euromed realitzat amb Talgo sèrie
130 entre Figueres, Barcelona,
València i Alacant, que canvia d'ample al sud
del Camp de Tarragona, al canviador de la Boella.
També havia existit un servei Avant de Barcelona
a Tortosa servit per la sèrie 121, amb canvi
d'ample de via a la Boella, que durant l'any
2020 es va suspendre temporalment. |
 |
|
|
| HISTÒRIA |
|
La línia
d'alta velocitat d'Aragó a Barcelona forma part de
la línia que enllaça Madrid amb Barcelona i Perpinyà.
Els anys 1980 es feia evident la necessitat de millorar
les comunicacions ferroviàries entre Madrid i Barcelona,
amb gran part de les línies de via única i els millors
temps de 6h30. El 1988 es va demanar l'estudi de
l'ampliació fins a Barcelona de la línia d'alta
velocitat Madrid-Sevilla, que ja iniciava la seva
construcció, i es va determinar que les noves línies es
construissin en ample UIC. Així, es va començar a
treballar en una LAV pura, on s'inclourien 3 trams ja
dissenyats o en obres: variant de Calatayud, by-pass de
Zaragoza i variant entre Zaragoza i Lleida. El 1996
s'iniciaven les obres entre Calatayud i Ricla i entre
Zaragoza i Lleida. L'octubre de 2003 s'inaugurava la LAV
entre Madrid, Aragó i Lleida tot i que amb una velocitat
màxima de 200 km/h, degut al sistema de senyalització.
Els trens que efectuaven els serveis eren AVE sèrie 100
de la línia Madrid-Sevilla i trens Talgo Altaria, que
seguien de Lleida a Barcelona utilitzant
l'intercanviador d'ample de via de la Bordeta (Lleida).
El maig de 2006 es posaven en servei els trens de la
sèrie 120 que canviaven d'ample a Puigverd i
s'incrementava la velocitat màxima dels trens de la
sèrie 102 a 250 km/h entre Madrid i Lleida i el mes
d'octubre a 280 km/h . El desembre de 2006 s'inaugura el
tram de Lleida a Camp de Tarragona, amb una velocitat
màxima de 200 km/h. Els trens Alvia i Altaria segueixen
fins a l'intercanviador d'ample de Roda de Barà, on
enllacen amb la línia convencional per arribar a
Barcelona. El maig de 2007 s'eleva la velocitat màxima a
tota la línia a 300 km/h, amb ERTMS nivell 1. L'octubre
de 2007 les obres del túnel d'accés a Barcelona Sants
provoquen un esvoranc a l'alçada de Bellvitge,
interrompent la circulació de la línia Llobregat-Anoia
dels FGC entre Hospitalet i Europa|Fira i també dels
trens de Rodalies, Regionals i llarg recorregut entre
Sants i el Prat de Llobregat. Finalment, el 20 de febrer
de 2008 s'inaugura el tram de línia de Camp de Tarragona
a Barcelona Sants, amb una velocitat màxima de 300 km/h
i 17 trens per sentit (8 en sentit Barcelona i 7 en
sentit Madrid són sense parades intermèdies) fent el
trajecte en un temps mínim de 2h 38 min. El gener de
2020 es posava en servei l'enllaç de la LAV des del Camp
de Tarragona cap al corredor del Mediterrani i els nous
serveis Euromed. El 10 de maig de 2021 per primera
vegada operava un competidor de renfe, mitjançant els
trens OUIGO d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid.
El 23 de juny de 2021 entraven en servei els trens de
low cost de renfe Avlo entre Figueres, Barcelona i
Madrid. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa màxima (‰) |
Aragó-Lleida 25 |
Lleida-Camp de Tarragona 23 | Camp de
Tarragona-Barcelona 30 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
300 |
| Tipologia electrificació |
25 kV ca |
| Longituds
màximes trens (m) |
400 |
| Entrevia |
4,8 m |
| Blocatges |
BSL (Alta velocitat) |
| Sistemes de seguretat |
ERTMS, ASFA i GSMR |
|
|
|
Línies de tren d'alta
velocitat
![[ veure mapa gran ]](images/21/index/av21web_gran.jpg){kind=link}
