 |
 |
| AV21.Línia
Aragó - Lleida - Barcelona |
| Lleida Pirineus - Camp de Tarragona
- Barcelona Sants |
|
| Denominació oficial: Línia
d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa (línia 050
adif) | Origen AV21: Límit Catalunya-Aragó | Final AV21:
Barcelona Sants |
| Ample de via: 1.435 mm |
Longitud:
203,7 km | 15,5 km ramal accés Lleida |
Doble via:
Aragó-Barcelona i sud accés Lleida |
Electrificació:
25 kV
ca |
| Estacions de viatgers:
3 en servei |
PAET: 3 |
Serveis: Viatgers |
Obertura: 2.003 -
2.008 |
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
|
La línia AV21 forma part de la xarxa d'altes prestacions
en ample internacional a Catalunya i enllaça Aragó
(Madrid i Zaragoza) amb Barcelona, passant per Lleida i
el Camp de Tarragona. La línia AV21 s'inicia al límit
entre Aragó i Catalunya (PK 417,6), discorrent per la
plana del Segrià i creuant diversos barrancs i torrents.
A partir de la base de Montagut el traçat discorre en
paral·lel a la línia Lleida-Zaragoza (per Montsó) i ben
aviat arriba a la bifurcació de les Torres de Sanui,
d'on en surt el ramal de via única cap a l'estació de
Lleida. La línia general voreja la ciutat de Lleida pel
sud, creuant el riu Segre pel viaducte de Zurita, de
2.475 m de llarg. El ramal d'accés a Lleida s'inicia a
la bifuració de les Torres de Sanui i discorre en via
única en paral·lel amb la línia convencional, creuant la
ciutat de Lleida per un túnel urbà. A la sortida del
túnel s'entra a l'estació de Lleida-Pirineus, per seguir
creuant el riu Segre pel pont ja existent de les línies
convencionals i girar cap al sud, en paral·lel amb la
línia convencional de Lleida a Tarragona. La via passa
pel costat de l'antic intercanviador d'ample de la
Bordeta i ben aviat es desdobla la via. A la bifurcació
Artesa el ramal s'incorpora a la línia general,
mitjançant novament un salt de moltó. El traçat es
dirigeix ara cap a les Garrigues, passant pel costat de
la base de Puigverd, on hi ha un intercanviador d'ample
de via, que actualment no s'utilitza. La línia segueix
el corredor de l'AP-2, passant pel sud de les Borges
Blanques i cap a Vinaixa, on passa per sobre la línia
convencional i l'autopista per un espectacular viaducte
de 1.044 m de longitud. A continuació el recorregut
passa pel túnel de Tarrés i entra a la Conca de Barberà,
fins arribar a l'apartador de trens (PAET) de l'Espluga
de Francolí. El recorregut passa per l'est de Montblanc,
on hi ha un viaducte de 952 m que salva el riu Anguera,
per seguidament haver de passar la serra de les
Guixeres. Aquest pas el fa mitjançant un total de 4
túnels que sumen un total de 5,15 km, on destaquen els
túnels de Lilla i de la Riba (2,1 km cadascun) i dos
viaductes. Passada la serra, el traçat entra a la plana
del Camp de Tarragona, on la línia va girant del sud cap
a l'est fins arribar a l'estació del Camp de Tarragona.
Just abans de l'estació es troba en construcció l'enllaç
amb la línia del corredor del Mediterrani. A la sortida
de l'estació la línia passa pel túnel de Tapioles i
segueix el corredor de l'antiga línia Reus-Roda direcció
nord-est. A Roda de Barà hi havia hagut un enllaç a
l'intercanviador d'ample, en funcionament fins que es va
prolongar la LAV a Barcelona. La línia inicia l'ascensió
cap al Penedès i passa per diversos viaductes i túnels,
destacant el túnel bitub de Serra Llarga (1,7 km de
llarg) fins arribar al Vendrell, on salva la riera de la
Bisbal pel viaducte de Santa Oliva. A partir d'aquest
punt la LAV segueix la línia convencional per arribar al
PAET de l'Arboç. El recorregut ben aviat arriba a
Vilafranca del Penedès, que creua per un túnel urbà,
situant-se a l'altra boca la base i apartador de
Vilafranca. Les vies inicien ja el descens definitiu cap
al mar entre les vinyes del Penedès, tenint com a
elements més destacats el viaducte de l'Avernó a Sant
Sadurní d'Anoia, i la successió de túnels fins a
Martorell que passa també a través d'un túnel. A partir
d'aquest punt la línia baixa seguint el curs del riu
Llobregat, passa el túnel de Costablanca i passat
Castellbisbal passa a la riba dreta. A Sant Boi la línia
es soterra per passar la zona del Prat de Llobregat i
torna a sortir de nou a la superfície per darrer cop per
creuar novament el riu Llobregat i a l'Hospitalet tornar
a ser subterrani fins arribar a l'estació de
Barcelona-Sants. |
|
|
| HISTÒRIA |
|
La línia
d'alta velocitat d'Aragó a Barcelona forma part de
la línia que enllaça Madrid amb Barcelona i Perpinyà.
Els anys 1980 es feia evident la necessitat de millorar
les comunicacions ferroviàries entre Madrid i Barcelona,
amb gran part de les línies de via única i els millors
temps de 6h30. El 1988 es va demanar l'estudi de
l'ampliació fins a Barcelona de la línia d'alta
velocitat Madrid-Sevilla, que ja iniciava la seva
construcció, i es va determinar que les noves línies es
construissin en ample UIC. Així, es va començar a
treballar en una LAV pura, on s'inclourien 3 trams ja
dissenyats o en obres: variant de Calatayud, by-pass de
Zaragoza i variant entre Zaragoza i Lleida. El 1996
s'iniciaven les obres entre Calatayud i Ricla i entre
Zaragoza i Lleida. L'octubre de 2003 s'inaugurava la LAV
entre Madrid, Aragó i Lleida tot i que amb una velocitat
màxima de 200 km/h, degut al sistema de senyalització.
Els trens que efectuaven els serveis eren AVE sèrie 100
de la línia Madrid-Sevilla i trens Talgo Altaria, que
seguien de Lleida a Barcelona utilitzant
l'intercanviador d'ample de via de la Bordeta (Lleida).
El maig de 2006 es posaven en servei els trens de la
sèrie 120 que canviaven d'ample a Puigverd i
s'incrementava la velocitat màxima dels trens de la
sèrie 102 a 250 km/h entre Madrid i Lleida i el mes
d'octubre a 280 km/h . El desembre de 2006 s'inaugura el
tram de Lleida a Camp de Tarragona, amb una velocitat
màxima de 200 km/h. Els trens Alvia i Altaria segueixen
fins a l'intercanviador d'ample de Roda de Barà, on
enllacen amb la línia convencional per arribar a
Barcelona. El maig de 2007 s'eleva la velocitat màxima a
tota la línia a 300 km/h, amb ERTMS nivell 1. L'octubre
de 2007 les obres del túnel d'accés a Barcelona Sants
provoquen un esvoranc a l'alçada de Bellvitge,
interrompent la circulació de la línia Llobregat-Anoia
dels FGC entre Hospitalet i Europa|Fira i també dels
trens de Rodalies, Regionals i llarg recorregut entre
Sants i el Prat de Llobregat. Finalment, el 20 de febrer
de 2008 s'inaugura el tram de línia de Camp de Tarragona
a Barcelona Sants, amb una velocitat màxima de 300 km/h
i 17 trens per sentit (8 en sentit Barcelona i 7 en
sentit Madrid són sense parades intermèdies) fent el
trajecte en un temps mínim de 2h 38 min. El gener de
2020 es posava en servei l'enllaç de la LAV des del Camp
de Tarragona cap al corredor del Mediterrani i els nous
serveis Euromed. El 10 de maig de 2021 per primera
vegada operava un competidor de renfe, mitjançant els
trens OUIGO d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid.
El 23 de juny de 2021 entraven en servei els trens de
low cost de renfe Avlo entre Figueres, Barcelona i
Madrid. El 25 de novembre de 2022 l'operador IRYO
entrava en servei comercial amb trens entre Barcelona
Sants, Zaragoza Delicias i Madrid-Puerta de
Atocha-Almudena Grandes. |
|
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Viatgers |
Renfe AVE / Avant /
Alvia / Euromed
Renfe AVLO
OUIGO
IRYO |
| Mercaderies |
No |
| L'explotació de la línia
AV21 és força uniforme, circulant-hi únicament
trens de viatgers en tota la seva extensió ja
que les rampes de la línia, entre d'altres, no
permeten la circulació de trens de mercaderies.
Per la LAV hi circulen tant trens d'ample fix
UIC com trens d'ample de via variable. Entre
Barcelona i Madrid hi ha trens Renfe AVE servits
bàsicament per Velaro de Siemens de la sèrie 103
però també pels Talgo de la sèrie 102/112 i
Alsthom sèrie 100, amb trens directes i d'altres
que tenen parada a les estacions de Camp de
Tarragona i Lleida Pirineus, a més de Zaragoza
Delicias, així com Calatayud i
Guadalajara-Yebes. De Barcelona a Sevilla i
Málaga hi circulen trens Renfe AVE de la sèrie
102/112, que van acoblats fins a Córdoba i allí
se separen. Entre Barcelona i Granada també hi
circulen trens Renfe AVE sèrie 102/112. Pel
corredor entre Barcelona i Madrid hi circulen
també els trens OUIGO de dos pisos de la sèrie
108, alguns d'ells amb parada a Camp de
Tarragona. Els trens de Renfe AVLO també
utilitzen la línia per als serveis entre
FigueresVilafant i Barcelona Sants fins a
Madrid, alguns dels trens amb parada a Camp de
Tarragona i a Lleida Pirineus. L'operador IRYO
utilitza trens de la sèrie 109 per a tots els
seus serveis entre Barcelona i Madrid, amb
parada d'alguns serveis a Camp de Tarragona. De
trens en circulació únicament per ample de via
UIC també hi ha els trens Avant de Barcelona
Sants a Lleida Pirineus, amb parada al Camp de
Tarragona, servits actualment per unitats sèrie
120 i 121, anteriorment ho feien les sèries 104
i 114. Els serveis d'ample variable que circulen
per la LAV entre Barcelona i Aragó són trens que
fins a Zaragoza van per la línia d'alta
velocitat i que a partir de la capital aragonesa
circulen per línies convencionals fins a les
seves destinacions. Són els serveis Alvia a
Donostia, Bilbo, Salamanca, Vigo i A Coruña.
Aquests trens són servits per unitats de les
sèries 120 i 121, tot i que també poden ser de
la sèrie 130. Finalment, per la LAV també hi
circula l'Euromed realitzat amb Talgo sèrie 130
entre Figueres Vilafant, Girona, Barcelona
Sants, Castelló, València Joaquin Sorolla i
Alacant-Terminal, que canvia d'ample al sud del
Camp de Tarragona, al canviador de la Boella. El
darrer tren que utilitza la línia AV21 és el
Torre del Oro, servit per trens sèries 120 i
121, que enllaça Barcelona i Cádiz utilitzant la
LAV entre Barcelona Sants i el Camp de
Tarragona, seguint cap a Castelló, València,
Albacete, Alcázar de San Juan i utilitzant de
nou la LAV entre Córdoba i Sevilla, per
finalitzar el darrer tram per la xarxa
convencional fins a Cádiz. També havia existit
un servei Avant de Barcelona a Tortosa servit
per la sèrie 121, amb canvi d'ample de via a la
Boella, que durant l'any 2020 es va suspendre. |
 |
|
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa màxima (‰) |
Aragó-Lleida 25 |
Lleida-Camp de Tarragona 23 | Camp de
Tarragona-Barcelona 30 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
300 |
| Tipologia electrificació |
25 kV ca |
| Longituds
màximes trens (m) |
400 |
| Entrevia |
4,8 m |
| Blocatges |
BSL (Alta velocitat) |
| Sistemes de seguretat |
ERTMS, ASFA i GSMR |
|
|
|
Línies de tren d'alta
velocitat
![[ veure mapa gran ]](images/21/index/av21web_gran.jpg){kind=link}
