Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > Alta velocitat > AV22.Línia Barcelona-Girona-Figueres
Horaris dels trens de Catalunya
AV21.Línia Aragó - Lleida - Barcelona
Lleida Pirineus - Camp de Tarragona - Barcelona Sants
 
 
 
Denominació oficial: Línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa (línia 050 adif) | Origen AV21: Límit Catalunya-Aragó | Final AV21: Barcelona Sants
Ample de via: 1.435 mm Longitud: 203,7 km | 15,5 km ramal accés Lleida Doble via: Aragó-Barcelona i sud accés Lleida Electrificació: 25 kV ca
Estacions de viatgers: 3 en servei PAET: 3 Serveis: Viatgers Obertura: 2.003 - 2.008
 
 
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació o un tram al mapa:
D'Aragó a Bif. les Torres de Sanuí | Bif.Torres de Sanuí a Lleida | Lleida-Pirineus | Lleida a Bif.Artesa | Variant sud Lleida | Bif. Artesa a PAET l'Espluga | PAET l'Espluga a Camp de Tarragona | Camp de Tarragona | Camp de Tarragona a PAET l'Arboç | PAET l'Arboç a Túnel de Martorell | Túnel de Martorell a Barcelona Sants Barcelona Sants
 
 DESCRIPCIÓ GENERAL
La línia AV21 forma part de la xarxa d'altes prestacions en ample internacional a Catalunya i enllaça Aragó (Madrid i Zaragoza) amb Barcelona, passant per Lleida i el Camp de Tarragona. La línia AV21 s'inicia al límit entre Aragó i Catalunya (PK 417,6), discorrent per la plana del Segrià i creuant diversos barrancs i torrents. A partir de la base de Montagut el traçat discorre en paral·lel a la línia Lleida-Zaragoza (per Montsó) i ben aviat arriba a la bifurcació de les Torres de Sanui, d'on en surt el ramal de via única cap a l'estació de Lleida. La línia general voreja la ciutat de Lleida pel sud, creuant el riu Segre pel viaducte de Zurita, de 2.475 m de llarg. El ramal d'accés a Lleida s'inicia a la bifuració de les Torres de Sanui i discorre en via única en paral·lel amb la línia convencional, creuant la ciutat de Lleida per un túnel urbà. A la sortida del túnel s'entra a l'estació de Lleida-Pirineus, per seguir creuant el riu Segre pel pont ja existent de les línies convencionals i girar cap al sud, en paral·lel amb la línia convencional de Lleida a Tarragona. La via passa pel costat de l'antic intercanviador d'ample de la Bordeta i ben aviat es desdobla la via. A la bifurcació Artesa el ramal s'incorpora a la línia general, mitjançant novament un salt de moltó. El traçat es dirigeix ara cap a les Garrigues, passant pel costat de la base de Puigverd, on hi ha un intercanviador d'ample de via, que actualment no s'utilitza. La línia segueix el corredor de l'AP-2, passant pel sud de les Borges Blanques i cap a Vinaixa, on passa per sobre la línia convencional i l'autopista per un espectacular viaducte de 1.044 m de longitud. A continuació el recorregut passa pel túnel de Tarrés i entra a la Conca de Barberà, fins arribar a l'apartador de trens (PAET) de l'Espluga de Francolí. El recorregut passa per l'est de Montblanc, on hi ha un viaducte de 952 m que salva el riu Anguera, per seguidament haver de passar la serra de les Guixeres. Aquest pas el fa mitjançant un total de 4 túnels que sumen un total de 5,15 km, on destaquen els túnels de Lilla i de la Riba (2,1 km cadascun) i dos viaductes. Passada la serra, el traçat entra a la plana del Camp de Tarragona, on la línia va girant del sud cap a l'est fins arribar a l'estació del Camp de Tarragona. Just abans de l'estació es troba en construcció l'enllaç amb la línia del corredor del Mediterrani. A la sortida de l'estació la línia passa pel túnel de Tapioles i segueix el corredor de l'antiga línia Reus-Roda direcció nord-est. A Roda de Barà hi havia hagut un enllaç a l'intercanviador d'ample, en funcionament fins que es va prolongar la LAV a Barcelona. La línia inicia l'ascensió cap al Penedès i passa per diversos viaductes i túnels, destacant el túnel bitub de Serra Llarga (1,7 km de llarg) fins arribar al Vendrell, on salva la riera de la Bisbal pel viaducte de Santa Oliva. A partir d'aquest punt la LAV segueix la línia convencional per arribar al PAET de l'Arboç. El recorregut ben aviat arriba a Vilafranca del Penedès, que creua per un túnel urbà, situant-se a l'altra boca la base i apartador de Vilafranca. Les vies inicien ja el descens definitiu cap al mar entre les vinyes del Penedès, tenint com a elements més destacats el viaducte de l'Avernó a Sant Sadurní d'Anoia, i la successió de túnels fins a Martorell que passa també a través d'un túnel. A partir d'aquest punt la línia baixa seguint el curs del riu Llobregat, passa el túnel de Costablanca i passat Castellbisbal passa a la riba dreta. A Sant Boi la línia es soterra per passar la zona del Prat de Llobregat i torna a sortir de nou a la superfície per darrer cop per creuar novament el riu Llobregat i a l'Hospitalet tornar a ser subterrani fins arribar a l'estació de Barcelona-Sants.
 SERVEIS, TRENS I EXPLOTACIÓ
 Viatgers AVE / Avant / Alvia / Trenhotel / renfe i SNCF en cooperació
 Mercaderies no
L'explotació de la línia AV21 és força uniforme, circulant-hi únicament trens de viatgers en tota la seva extensió. Hi circulen trens d'ample fix UIC com trens d'ample de via variable. Entre Barcelona i Madrid hi ha trens AVE servits bàsicament per Velaro de la sèrie 103, amb trens directes i d'altres que tenen parada a les estacions de Camp de Tarragona i Lleida Pirineus, a més de Zaragoza. De Barcelona a Sevilla i Málaga hi circulen trens AVE de la sèrie 102/112, que van acoblats fins a Córdoba i allí es separen. També hi ha un servei AVE-TGV de renfe i SNCF en cooperació per la LAV de Barcelona a Aragó, com és el tren de Marsella a Madrid que utilitza trens AVE de la sèrie 100-F. Finalment, de trens d'ample fix UIC hi ha els trens Avant de Barcelona a Lleida, amb parada al Camp de Tarragona, servits actualment per trens de la sèrie 114. Els serveis d'ample variable que circulen per la LAV entre Barcelona i Aragó són trens que fins a Zaragoza van per la línia d'alta velocitat i que a partir de la capital aragonesa circulen per línies convencionals fins a les seves destinacions. Són els serveis Alvia a Iruña, Bilbo, Irun, Valladolid, Xixón, Ourense, Vigo i A Coruña. Aquests trens són servits per unitats de les sèries 120, 121 i 130. El darrer servei que utilitza la LAV en ample variable és el Trenhotel Galicia, que uneix Barcelona amb Vigo i A Coruña en horari nocturn. En aquest cas s'utilitzen les branques de Talgo VII de Trenhotel remolcades per locomotores de la sèrie 252 d'ample UIC.
 
 
 HISTÒRIA
La línia d'alta velocitat d'Aragó a Barcelona forma part de la línia que enllaça Madrid amb Barcelona i Perpinyà. Els anys 1980 es feia evident la necessitat de millorar les comunicacions ferroviàries entre Madrid i Barcelona, amb gran part de les línies de via única i els millors temps de 6h30. El 1988 es va demanar l'estudi de l'ampliació fins a Barcelona de la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que ja iniciava la seva construcció, i es va determinar que les noves línies es construissin en ample UIC. Així, es va començar a treballar en una LAV pura, on s'inclourien 3 trams ja dissenyats o en obres: variant de Calatayud, by-pass de Zaragoza i variant entre Zaragoza i Lleida. El 1996 s'iniciaven les obres entre Calatayud i Ricla i entre Zaragoza i Lleida. L'octubre de 2003 s'inaugurava la LAV entre Madrid, Aragó i Lleida tot i que amb una velocitat màxima de 200 km/h, degut al sistema de senyalització. Els trens que efectuaven els serveis eren AVE sèrie 100 de la línia Madrid-Sevilla i trens Talgo Altaria, que seguien de Lleida a Barcelona utilitzant l'intercanviador d'ample de via de la Bordeta (Lleida). El maig de 2006 es posaven en servei els trens de la sèrie 120 que canviaven d'ample a Puigverd i s'incrementava la velocitat màxima dels trens de la sèrie 102 a 250 km/h entre Madrid i Lleida i el mes d'octubre a 280 km/h . El desembre de 2006 s'inaugura el tram de Lleida a Camp de Tarragona, amb una velocitat màxima de 200 km/h. Els trens Alvia i Altaria segueixen fins a l'intercanviador d'ample de Roda de Barà, on enllacen amb la línia convencional per arribar a Barcelona. El maig de 2007 s'eleva la velocitat màxima a tota la línia a 300 km/h, amb ERTMS nivell 1. L'octubre de 2007 les obres del túnel d'accés a Barcelona Sants provoquen un esvoranc a l'alçada de Bellvitge, interrompent la circulació de la línia Llobregat-Anoia dels FGC entre Hospitalet i Europa|Fira i també dels trens de Rodalies, Regionals i llarg recorregut entre Sants i el Prat de Llobregat. Finalment, el 20 de febrer de 2008 s'inaugura el tram de línia de Camp de Tarragona a Barcelona Sants, amb una velocitat màxima de 300 km/h i 17 trens per sentit (8 en sentit Barcelona i 7 en sentit Madrid són sense parades intermèdies) fent el trajecte en un temps mínim de 2h 38 min.
 DADES TÈCNIQUES
Rampa màxima (‰) Aragó-Lleida 25 | Lleida-Camp de Tarragona 23 | Camp de Tarragona-Barcelona 30
Velocitat màxima genèrica (km/h) 300
Tipologia electrificació  25 kV ca
Longituds màximes trens (m) 400
Entrevia 4,8 m
Blocatges  BSL (Alta velocitat)
Sistemes de seguretat ERTMS, ASFA i GSMR
 
LINKS
Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org Grup de fotos flickr: http://www.flickr.com/groups/1960020@N20/pool/
 
Enllaç directe:  
Línies de tren d'alta velocitat
 
  (c) Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional