Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > Xarxa de via ampla > XC07.Línia Montcada-Vic-Puigcerdà
Horaris dels trens de Catalunya
XC07.Línia Montcada - Vic - Puigcerdà
Montcada Bifurcació - Granollers-Canovelles - La Garriga - Vic - Ripoll - Ribes de Freser - Puigcerdà - La Tor de Q.
 
   
   
 
Denominació oficial: Línies Barcelona - Ripoll i Ripoll - Puigcerdà | Origen XC07: Montcada Bifurcació | Final XC07: La Tor de Querol
Ample de via: 1.668 mm Longitud: 148,8 km Doble via: no Electrificació: 3.000 V cc
Estacions de viatgers: 28 en servei Terminals de mercaderies: 2 Serveis: Rodalies i mercaderies Construcció: 1.876 - 1.929
 
 
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació al mapa:
    
 
 DESCRIPCIÓ GENERAL
La línia XC07 forma part de la xarxa convencional de via ampla d'adif a Catalunya i enllaça Montcada amb Puigcerdà i la Tor, passant per Granollers, La Garriga, Vic, Ripoll i Ribes de Freser. La línia és tota de via única, amb apartadors a les estacions per a fer els encreuaments. En realitat la línia Montcada- Puigcerdà la formen dues línies: la de Barcelona a Ripoll, que antigament seguia cap a Sant Joan de les Abadesses, i la del transpirinenc, de Ripoll a Puigcerdà i La Tor.  El traçat s'inicia a Montcada Bifurcació, on deixa la línia de Manresa a la dreta i guanya cota per passar-la de nou per sobre a les proximitats de Montcada i Reixac-Sant Joan. A través de la plana del Vallès Oriental i seguint les valls dels rius Besòs i Congost passa sota la línia Papiol-Mollet per seguir cap a Mollet (on s'uneix el ramal que va a la factoria Alstom), Granollers i La Garriga. La línia segueix per l'estret del riu Congost on passa per diversos ponts i túnels en un sinuós recorregut ascendent cap a la plana de l'Osona. El recorregut es suavitza fins a arribar a Vic, ciutat per la que passa mitjançant un semi-soterrament. El traçat segueix cap al nord i passa cap a la vall del riu Ter per discórrer pels darrers pobles de la plana vigatana com són Manlleu i Torelló. A partir de Sant Quirze de Besora el traçat es complica fins arribar a Ripoll. Deixant a la dreta l'antiga línia de Sant Joan de les Abadesses, enfila la vall del Riu Freser pujant fins a Ribes de Freser amb pendents encara no gaire pronunciades. La línia gira cap a l'oest i segueix el riu Rigard, assolint aquí sí ja rampes més que considerables. A prop de Planoles el recorregut creua el riu i es situa a la riba esquerre, pas que hauria d'haver fet abans donada la inestabilitat dels terrenys però es va fer així per motius militars en el moment de la seva construcció. De Planoles a Toses hi ha una de les obres més singulars de la línia, com és l'anomenat túnel de Cargol. Aquest túnel helicoidal de 230 metres de radi permet que en molt poc espai el tren guanyi cota ràpidament, pujant un total de 80 metres. Un cop passat el baixador de Toses el tren s'endinsa al túnel que salva la collada i que fa 3904 metres de llarg. A la sortida del túnel, i ja a la Cerdanya, el tren baixa cap a l'estació de La Molina, que situada a 1420 metres es converteix en l'estació més alta de la xarxa de via ampla a la Península. El traçat segueix baixant per la vall del riu d'Alp tot i que a molta alçada respecte el fons de la vall. A partir del baixador d'Urtx-Alp entra a la plana de la Cerdanya i recorre el tram fins a Puigcerdà en un tram obert i lluminós, després de creuar un jove riu Segre. De Puigcerdà a La Tor de Querol hi ha una via per a cada ample de via (l'ibèric i l'internacional) i en un recorregut en línia recta arriba fins a l'estació final a la Catalunya Nord, on s'enllaça amb la xarxa de la SNCF.
 SERVEIS, TRENS I EXPLOTACIÓ
 Rodalies
             
 Regionals no
 Llarg recorregut no
 Mercaderies Renfe mercaderies
L'explotació de la línia XC07 és molt uniforme, donat que només hi circula bàsicament una tipologia de trens. Per tota la línia hi circulen serveis de la línia R3, amb origen tots ells a l'Hospitalet de Llobregat i que circulen per la línia a partir de Montcada Bifurcació, amb finals a Granollers-Canovelles, La Garriga, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà i la Tor de Querol. El fet que tota la línia sigui de via única en condiciona la seva capacitat malgrat les 20 estacions amb apartador del recorregut, havent-hi més trens més a prop de Barcelona i reduint-se a mesura que es va incrementant la distància. Tots els trens de la línia R3 són servits per UT 447. A més dels trens de viatgers hi ha un petit trànsit de mercaderies. Hi ha un tren setmanal que ve de Còrdova i va fins a la fàbrica de pastes Gallo, que disposa d'apartador propi entre Parets i Granollers. El tren inverteix la marxa a Granollers-Canovelles. Hi ha un segon tren de mercaderies setmanal que ve de Tarragona i va fins a la Casa Tarradellas, utilitzant l'estació de mercaderies de Vic. Els dos trens de mercaderies van remoclats habitualment per locomotores 253.
 
 HISTÒRIA
Tren a l'estació antiga de La Molina. Font: Arxiu Cuyàs (ICC)La línia de Barcelona a Sant Joan va nèixer amb l'objectiu de transportar el carbó des del Pirineu fins a Barcelona, i per aquest motiu utilitzava la línia de França entre Granollers i la ciutat comtal. El 1876 es posava en servei el tram entre Granollers i Vic i el 1880 arribava fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El 1883 es creava una línia pròpia des de les Franqueses fins a Montcada, on enllaçava amb la línia de Manresa i que portava directament a Barcelona. La línia formarà part de la "Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España". El tram de Ripoll a Puigcerdà va néixer amb vocació d'internacional, a l'enllaçar a Puigcerdà i La Tor amb la xarxa francesa de ferrocarrils i fins i tot s'havia plantejat en diverses ocasions la conversió de la línia a ample internacional, encara que mai es va arribar a executar. La línia va ser construïda per l'Estat i es va posar en servei l'any 1919 entre Ripoll i Ribes de Freser i el 1923 entre Ribes i Puigcerdà. El 1928 s'electrifica la línia entre Montcada i Sant Joan de les Abadesses a 1.500 V. L'any 1929, amb la inauguració del tram final de la línia entre Puigcerdà i La Tor de Querol, també s'electrifica la línia des de Ripoll. El 1941 tota el traçat passa a dependre de Renfe. El 1965 s'eleva la tensió de la línia de 1.500 a 3.000 V, per unificar-la amb la resta de la xarxa catalana. El 1980, pel centenari de la línia de Sant Joan, aquesta es va tancar definitivament al trànsit ferroviari entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, després de diversos anys de decadència; actualment és una via verda. El 2002 es posava en servei l'estació semi-soterrada de Vic.
 DADES TÈCNIQUES
Rampa característica (‰) Montcada-Vic 22/16 | Vic-La Tor 45/45
Velocitat màxima genèrica (km/h) Montcada-Vic 140 | Vic-La Tor 125
Tipologia electrificació  3 kV. Montcada-Puigcerdà catenària compensada | Puigcerdà-La Tor catenària no compensada
Longituds màximes trens (m) Mercaderies 180 (normal) | 250 (especial)
Blocatges  Montcada-Vic BAUctc | Vic-Puigcerdà BLAUctc | Puigcerdà-La Tor BT
Sistemes de seguretat Tren terra i ASFA
 
LINKS
Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org Grup de fotos flickr: www.flickr.com/groups/ffccbcnpuigcerda/
 
Enllaç directe:  
Xarxa Convencional de Via Ampla
 
  (c) Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional