Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > Xarxa de via ampla > XC03.Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona
Horaris dels trens de Catalunya
XC03.Línia Barcelona - Vilafranca P. - Tarragona
Barcelona Sants - Molins de Rei - Martorell - Vilafranca del Penedès - Sant Vicenç de Calders - Tarragona
 
 
 
Denominació oficial: Línia Tarragona - Barcelona - Portbou | Origen XC03: Barcelona Sants | Final XC03: Tarragona
Ample de via: 1.668 mm Longitud: 99,0 km Doble via: Barcelona - Tarragona Electrificació: 3.000 V cc
Estacions de viatgers: 21 en servei Terminals de mercaderies: 7 Serveis: Rodalies, Regio., Llarg rec. i mercaderies Construcció: 1.854 - 1.865
 
 
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació al mapa:
    
 
 DESCRIPCIÓ GENERAL
La línia XC03 forma part de la xarxa convencional de via ampla d'adif a Catalunya i enllaça Barcelona i Tarragona per l'interior, passant per Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç de Calders. Des de l'any 2007 s'ha convertit en l'única via de sortida dels trens de mercaderies cap al sud i l'interior de la Península, compartint l'espai amb els trens de Rodalies. El traçat s'inicia a Barcelona Sants, d'on surt cap al sud en paral·lel amb la línia d'alta velocitat de Madrid i la convencional de  Vilanova cap a l'Hospitalet de Llobregat. A partir d'aquest punt i entre la trama urbana es dirigeix cap a Cornellà i Molins de Rei, per començar a remuntar la part baixa de la vall del riu Llobregat pel seu marge esquerre. Entre El Papiol i Castellbisbal s'uneixen les vies procedents de Mollet mitjançant complexos enllaços a diferent nivell, a més d'unir-se també el ramal de mercaderies que prové de Can Tunis. De Castellbisbal a Martorell el traçat passa per un túnel i un pont sobre el riu Llobregat, per deixa la vall d'aquest. Enfila el curs de l'Anoia, seguint el corredor definit per la depressió pre-litoral per dirigir-se cap a Sant Sadurní. Entre les vinyes del Penedès arriba a Vilafranca, en molts trams amb el ferrocarril d'alta velocitat molt a prop. El pas per aquesta ciutat es realitza soterrat i segueix cap als Monjos, l'Arboç i el Vendrell per un tram de línia rectilini ja que l'orografia és molt favorable i amb la línia d'alta velocitat en paral·lel. Un cop passat el Vendrell s'arriba a Sant Vicenç de Calders, punt d'enllaç amb la línia Barcelona-Vilanova-Valls i una de les estacions amb més moviment de Catalunya. La línia fins a Tarragona discorre ara per la franja litoral, passant per Torredembarra i Altafulla, un traçat que només té un túnel a la zona del Roc de Sant Gaietà. A la línia hi ha diversos apartadors de mercaderies per a les nombroses factories de la zona com Celsa-Gonvarri a Castellbisbal, Solvay i Seat (amb línia pròpia) a Martorell, la Farinera Vilafranquina als Monjos o Saint Gobain (vidriera) a l'Arboç.
 SERVEIS, TRENS I EXPLOTACIÓ
Rodalies
       
Regionals
       
Llarg recorregut Alaris, Estrella, Euromed, Talgo, Trenhotel
Mercaderies Renfe mercaderies, Comsa Rail Transport, FGC, Continental Rail, Takargo, Activa Rail, Logitren
L'explotació de la línia XC03 té tres trams clarament diferenciats. De Barcelona Sants a l'Hospitalet de Llobregat hi passen tots els trens de Rodalies de les línies R1, R3 i R4 així com els Regionals de la línia R12. De l'Hospitalet a Sant Vicenç de Calders hi circulen els trens de la línia R4 de Rodalies, amb un major nombre de circulacions fins a Martorell, reduint-se fins a Vilafranca i amb un tren cada hora al tram fins a Sant Vicenç. A més, algunes expedicions de la línia R1 finalitzen a Molins de Rei en lloc de l'Hospitalet i hi ha els trens de la línia R8 entre Castellbisbal i Martorell. Els Rodalies són fets per UT 447 i Civia (463, 464 i 465). De Sant Vicenç de Calders a Tarragona les circulacions que hi ha són dels trens Regionals i de Llarg Recorregut que circulen per la línia de Vilanova. Els Regionals són els de les línies R14, R15 i R16, servits per UT 448, 470 i també 447. Hi ha molta varietat de trens de llarg recorregut. L'Euromed enllaça Barcelona amb València i Alacant i és servit per trens de la sèrie 130. Altres trens de llarga distància són els Alaris (Barcelona-Málaga/Sevilla i Barcelona-Sevilla) fets per UT 490, Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum" Montpellier-Cartagena, Barcelona-Lorca, Barcelona-Múrcia) i el Trenhotel "Alhambra" nocturn a Granada. També hi circula l'Estrella Costa Brava (Portbou-Madrid). Els Talgos i Trenhotel són formats per cotxes tipus Talgo i l'Estrella per cotxes convencionals, tot ells remolcats per locomotores sèrie 252.
Hi ha molts trens de mercaderies en circulació per la línia des del Papiol (enllaç amb ramal de Can Tunis i línia de Mollet) fins a Tarragona, utilitzant les terminals de Castellbisbal, Martorell o Tarragona, a més dels apartadors industrials. Els trens són remolcats per locomotores 253 i 269 (renfe) i locomotores 253 i 335 (altres operadors privats). Hi ha una circulació de mercaderies molt peculiar, com és el cas del tren Cargometro (FGC) de composició fixa i remolcada per cap i per cua per locomotores sèrie 353 monocabina, tot i que també pot anar amb una locomotora de Comsa convencional al capdavant remolcant el tren.
 
 HISTÒRIA
Estació de Vilafranca. Font: Fons Cuyàs (ICC)El primer tram de línia entre Barcelona i Molins de Rei va inaugurar-se l'any 1854, el mateix any que la línia de Barcelona a Granollers. El 1856 arribava a l'estació provisional de Martorell, a l'altra riba del riu Llobregat. Tres anys més tard creuaria el riu i arribaria a l'estació definitiva. Successives ampliacions el portarien fins a Vilafranca i Tarragona, on hi arribaria el 1865. La línia va formar part entre d'altres de la companyia MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante) i a partir de 1941 de Renfe. Entre 1956 i 1957 es va electrificar la línia. L'any 1982, amb la posada en servei de la línia Papiol-Mollet es va desdoblar la via entre Molins de Rei i Sant Vicenç de Calders, darrer tram que encara romania en via única; de Barcelona a Molins ja estava desdoblat i de Sant Vicenç a Tarragona també. El 2006 es va soterrar la traça urbana i l'estació de Vilafranca del Penedès i a partir del 2007 la línia es convertia en l'única per a mercaderies entre Tarragona i Barcelona, en deixar de passar aquests trens per la línia de Vilanova.
 DADES TÈCNIQUES
Rampa característica (‰) Barcelona-St.Vicenç C. 13/14 | St.Vicenç C.-Tarragona 6/9
Velocitat màxima genèrica (km/h) Barcelona-St.Vicenç C. 140 | St.Vicenç C.-Tarragona 160
Tipologia electrificació  3 kV catenària compensada
Longituds màximes trens (m) Viatgers Barcelona-Tarragona 350
Mercaderies Barcelona-St.Vicenç C. 500 (normal) | 575 (especial)
Mercaderies St.Vicenç C.-Tarragona 450 (normal) | 550 (especial)
Blocatges  BABctc
Sistemes de seguretat Tren terra i ASFA (ATP-EBICAB entre St.Vicenç C. i Tarragona)
 
LINKS
Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org Grup de fotos flickr: http://www.flickr.com/groups/1055855@N22/
 
Enllaç directe:  
Xarxa Convencional de Via Ampla
 
  (c) Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional