 |
 |
| XC03.Línia
Barcelona - Vilafranca P. - Tarragona |
| Barcelona Sants -
Molins de Rei - Martorell - Vilafranca del Penedès -
Sant Vicenç de Calders - Tarragona |
|
| Denominació oficial: Línia
Tarragona - Barcelona - Portbou | Origen XC03: Barcelona Sants | Final XC03: Tarragona |
| Ample de via: 1.668 mm |
Longitud: 99,0 km |
Doble via: Barcelona -
Tarragona |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
21 en servei |
Terminals de
mercaderies: 7 |
Serveis: Rodalies,
Regio., Llarg rec. i mercaderies |
Construcció: 1.854 -
1.865 |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
| |
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC03 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Barcelona i Tarragona
per l'interior, passant per Martorell, Vilafranca i Sant
Vicenç de Calders. Des de l'any 2007 s'ha convertit en
l'única via de sortida dels trens de mercaderies cap al
sud i l'interior de la Península, compartint l'espai amb
els trens de Rodalies. El traçat s'inicia a Barcelona
Sants, d'on surt cap al sud en paral·lel amb la línia
d'alta velocitat de Madrid i la convencional de
Vilanova cap a l'Hospitalet de Llobregat. A partir
d'aquest punt i entre la trama urbana es dirigeix
cap a Cornellà i Molins de Rei, per començar a remuntar
la part baixa de la vall del riu Llobregat pel seu marge
esquerre. Entre El Papiol i Castellbisbal s'uneixen les
vies procedents de Mollet mitjançant complexos enllaços
a diferent nivell, a més d'unir-se també el ramal de
mercaderies que
prové de Can Tunis. De
Castellbisbal a Martorell el traçat passa per un túnel i
un pont sobre el riu Llobregat, per deixa la vall d'aquest.
Enfila el curs de l'Anoia, seguint el corredor definit
per la depressió pre-litoral per dirigir-se cap a Sant
Sadurní. Entre les vinyes del Penedès arriba a
Vilafranca, en molts trams amb el ferrocarril
d'alta velocitat molt a prop. El pas per aquesta ciutat
es realitza soterrat i segueix cap als Monjos, l'Arboç i
el Vendrell per un tram de línia rectilini ja que
l'orografia és molt favorable i amb la línia d'alta
velocitat en paral·lel. Un cop passat el Vendrell
s'arriba a Sant Vicenç de Calders, punt d'enllaç amb la
línia Barcelona-Vilanova-Valls i una de les estacions
amb més moviment de Catalunya. La línia fins a Tarragona
discorre ara per la franja litoral, passant per
Torredembarra i Altafulla, un traçat que només té un
túnel a la zona del Roc de Sant Gaietà. A la línia hi ha diversos
apartadors de mercaderies per a les nombroses factories
de la zona com Celsa-Gonvarri a Castellbisbal, Solvay i Seat (amb línia
pròpia) a Martorell, la Farinera Vilafranquina als
Monjos o Saint Gobain (vidriera) a l'Arboç. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
|
|
Regionals |
|
| Llarg recorregut |
Alaris, Estrella,
Euromed, Talgo,
Trenhotel |
| Mercaderies |
Renfe mercaderies, Comsa
Rail Transport, FGC, Continental Rail, Takargo, Activa
Rail, Logitren |
L'explotació de la línia
XC03 té tres trams clarament diferenciats. De
Barcelona Sants a l'Hospitalet de Llobregat hi
passen tots els trens de Rodalies de les línies
R1, R3 i R4 així com els Regionals de la línia
R12. De l'Hospitalet a Sant Vicenç de Calders hi circulen
els trens de la línia R4 de Rodalies, amb un
major nombre de circulacions fins a Martorell,
reduint-se fins a Vilafranca i amb un tren cada
hora al tram fins a Sant Vicenç. A més, algunes
expedicions de la línia R1 finalitzen a Molins
de Rei en lloc de l'Hospitalet i hi ha els trens
de la línia R8 entre Castellbisbal i Martorell.
Els Rodalies són fets per
UT 447 i
Civia (463, 464 i
465). De Sant Vicenç de Calders a Tarragona les
circulacions que hi ha són dels trens Regionals
i de Llarg Recorregut que circulen per la línia
de Vilanova. Els Regionals són els de les línies
R14, R15 i R16, servits per
UT 448,
470 i també
447. Hi ha molta varietat de trens de llarg
recorregut. L'Euromed enllaça Barcelona amb
València i Alacant i és servit per trens de la
sèrie 130. Altres
trens de llarga distància són els Alaris
(Barcelona-Málaga/Sevilla i Barcelona-Sevilla)
fets per UT 490,
Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum"
Montpellier-Cartagena, Barcelona-Lorca,
Barcelona-Múrcia) i el Trenhotel "Alhambra"
nocturn a Granada. També hi circula l'Estrella
Costa Brava (Portbou-Madrid). Els Talgos i
Trenhotel són formats per cotxes tipus Talgo i
l'Estrella per cotxes convencionals, tot ells
remolcats per locomotores sèrie 252.
Hi ha molts trens de mercaderies en circulació
per la línia des del Papiol (enllaç amb ramal de
Can Tunis i línia de Mollet) fins a Tarragona,
utilitzant les terminals de Castellbisbal,
Martorell o Tarragona, a més dels apartadors
industrials. Els trens són remolcats per
locomotores
253 i
269
(renfe) i locomotores 253 i 335 (altres
operadors privats). Hi ha una circulació de
mercaderies molt peculiar, com és el cas del
tren Cargometro (FGC) de composició fixa i
remolcada per cap i per cua per locomotores
sèrie 353 monocabina, tot i que també pot anar
amb una locomotora de Comsa convencional al
capdavant remolcant el tren. |
|
|
| HISTÒRIA |
 El
primer tram de línia entre Barcelona i Molins de Rei va
inaugurar-se l'any 1854, el mateix any que la línia de
Barcelona a Granollers. El 1856 arribava a l'estació
provisional de Martorell, a l'altra riba del riu
Llobregat. Tres anys més tard creuaria el riu i
arribaria a l'estació definitiva. Successives
ampliacions el portarien fins a Vilafranca i Tarragona,
on hi arribaria el 1865. La línia va formar part entre
d'altres de la companyia MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante)
i a partir de 1941 de Renfe. Entre 1956 i 1957 es va
electrificar la línia. L'any 1982, amb la posada en
servei de la línia Papiol-Mollet es va desdoblar la via
entre Molins de Rei i Sant Vicenç de Calders, darrer
tram que encara romania en via única; de Barcelona a
Molins ja estava desdoblat i de Sant Vicenç a Tarragona
també. El 2006 es va soterrar la traça urbana i
l'estació de Vilafranca del Penedès i a partir del 2007
la línia es convertia en l'única per a mercaderies entre
Tarragona i Barcelona, en deixar de passar aquests trens
per la línia de Vilanova. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa característica (‰) |
Barcelona-St.Vicenç C.
13/14 | St.Vicenç C.-Tarragona 6/9 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Barcelona-St.Vicenç C. 140
| St.Vicenç C.-Tarragona 160 |
| Tipologia electrificació |
3 kV catenària compensada |
| Longituds màximes trens
(m) |
Viatgers
Barcelona-Tarragona 350
Mercaderies Barcelona-St.Vicenç C. 500
(normal) | 575 (especial)
Mercaderies St.Vicenç C.-Tarragona 450
(normal) | 550 (especial) |
| Blocatges |
BABctc |
| Sistemes de seguretat |
Tren terra i ASFA
(ATP-EBICAB entre St.Vicenç C. i Tarragona) |
|
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
