Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > Xarxa de via ampla > XC15.Estacions i línies de la ciutat de Barcelona
Horaris dels trens de Catalunya
XC15.Estacions i línies de la ciutat de Barcelona
Sants - Estació de França - Sagrera - Plaça Catalunya - Arc de Triomf - La Sagrera-Meridiana - Sant Andreu Arenal - Torre del Baró - Montcada Bifurcació - Passeig de Gràcia - El Clot-Aragó - Sant Andreu Comtal
 
         
         
 
           
   
 
Línies XC15: Barcelona Sants - Pl.Catalunya - Montcada Bifurcació | Barcelona Sants - Passeig de Gràcia - St.Andreu Comtal | Passeig de Gràcia - Barcelona Estació de França | Arc de Triomf - El-Clot Aragó | Ramal de les Aigües (St.Andreu C.-Montcada Bifurcació) | Ramal Triangle Ferroviari - Tallers Talgo de St.Andreu
Ample de via: 1.668 Longitud total línies: 35,2 km Doble via: Tot excepte ramal tallers Talgo Electrificació: 3.000 V cc
Estacions de viatgers: 11 en servei Terminals de mercaderies: 0 Serveis: Rodalies, Regionals i Llarg recorregut Construcció: 1.848 - 1.977
 
 
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS
Seleccioneu una estació al mapa:
    
 
 DESCRIPCIÓ GENERAL
La línia XC15 forma part de la xarxa convencional de via ampla d'adif a Catalunya. A la ciutat de Barcelona les línies de la xarxa convencional bàsicament descriuen dos traçats bàsics, amb un punt en comú a l'estació de Sants. La primera línia va de Sants a St.Andreu Comtal via carrer Aragó, mentre que la segona línia enllaça Sants amb Montcada Bifurcació per Plaça Catalunya. Hi ha una antena cap a l'Estació de França des del carrer Aragó, amb enllaç amb Passeig de Gràcia i Clot-Aragó. A més d'aquestes línies hi ha diversos enllaços que completen els recorreguts per la ciutat de Barcelona.
La línia de Sants a St.Andreu Comtal (8,6 km) s'inicia a l'estació de Barcelona Sants i discorre en túnel per l'avinguda Roma, en paral·lel amb la línia cap a Pl.Catalunya, fins enfilar el carrer Aragó. Al Passeig de Gràcia hi ha un baixador i a l'alçada de l'avinguda Diagonal en surt un ramal cap a l'Estació de França. La línia principal segueix cap al Clot-Aragó, on es retroba amb l'altra branca que va cap a l'Estació de França. En un tram amb quatre vies, dues per a la línia cap a Granollers i dues per a la línia cap a Mataró es surt a l'exterior i es circula per la zona en obres de la futura estació de la Sagrera, amb la nova línia d'alta velocitat de Figueres entre les vies de les línies de Mataró i Granollers. Al Triangle Ferroviari la línia principal segueix cap a Sant Andreu Comtal.
La línia de Sants a Montcada Bifurcació (13,2 km) comença a Barcelona Sants i després d'anar per l'avinguda Roma passa per sota algunes cases fins arribar a la plaça Universitat i la Ronda cap a la plaça Catalunya. El traçat segueix cap a Arc de Triomf i posteriorment cap a l'avinguda Meridiana. A Marina (on es va iniciar la construcció d'una estació) hi ha enllaços per seguir cap a St.Andreu Arenal (amb un salt de moltó invertit) i El Clot-Aragó. Des del Clot-Aragó els trens poden anar cap a Arc de Triomf o bé cap a l'Estació de França. Per l'avinguda Meridiana el traçat té un baixador a l'intercanviador de Sagrera-Meridiana i una estació a Sant Andreu Arenal. Al nus viari de la Trinitat la línia surt a l'exterior i abans d'arribar a Montcada Bifurcació hi ha el baixador de Torre del Baró.
El ramal de l'Estació de França (3,9 km) té un tram amb doble via entre les bifurcacions Aragó i Clot, on hi ha un enllaç amb la línia procedent del Clot (1,9 km). Entre la bifurcació Clot i l'Estació de França hi ha tres vies, amb trams a l'aire lliure i trams soterrats.
Completen els enllaços el ramal d'accés als tallers de Talgo de St.Andreu Comtal (1,1 km) i el ramal de les Aigües fins a Montcada Bifurcació (2,4 km).
 SERVEIS, TRENS I EXPLOTACIÓ
 Rodalies
 Regionals
   
 Llarg recorregut Euromed i Talgo
 Mercaderies no
Per la línia XC15 els trens de Rodalies circulen per totes les línies. La R1 i RG1 utilitza la línia entre Sants i Arc de Triomf, per posteriorment anar cap al Clot-Aragó, Sagrera i dirigir-se cap a la línia de la costa. La R2, R2 nord i R2 sud són les úniques de Rodalies que utilitzen el túnel del carrer Aragó. La R2 sud a partir de Passeig de Gràcia va cap a l'Estació de França, mentre que les altres dues van cap al Clot i Sant Andreu Comtal. La R3 i la R4 utilitzen el túnel de Pl.Catalunya i l'avinguda Meridiana, seguint cap a Sant Andreu Arenal i Montcada Bifurcació. La línia R7 només arriba fins a Sant Andreu Arenal des de Montcada Bifurcació. Els trens de Rodalies són servits per UT 447, 450 i 451 (de dos pisos) i unitats Civia (463, 464 i 465).
Els trens Regionals de les línies R13, R14, R15 i R16 inicien trajecte a l'Estació de França i van cap al sud per Passeig de Gràcia i Barcelona Sants. La línia R11 utilitza el tram de Sants a Sant Andreu Comtal per Passeig de Gràcia mentre que la R12 és l'únic Regional que circula per Plaça Catalunya i Meridiana.
Els trens de llarg recorregut tenen base als tallers de Sant Andreu o bé a l'Estació de França, circulant de buit fins a Barcelona Sants o Barcelona Estació de França pel ramal de connexió del Triangle Ferroviari. Així, els trens de llarg recorregut utilitzen bàsicament el túnel del carrer Aragó i la connexió amb l'Estació de França. Dels trens de llarg recorregut destaca l'Euromed que enllaça Barcelona amb València i Alacant, servit per trens de la sèrie 130. Els altres trens de llarga distància que circulen per la línia són els Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum" Barcelona-Cartagena, Barcelona-Lorca, Barcelona-Múrcia), remolcats per locomotores sèrie 252.
 
 HISTÒRIA
L'estació del Nord o de Vilanova, l'any 1971 (foto: ICC. Fons Cuyàs)La primera estació en construir-se a la ciutat va correspondre a la línia del ferrocarril de Mataró, l'estació capçalera de la qual es va situar entre la Barceloneta i la Ciutadella, a l'inici de l'Avinguda del Cementiri. La línia de Mataró discorria per la franja litoral, on es van construir les estacions del Poblenou (1.905) i el Bogatell (1.903). Molt a prop d’aquella, però dintre del recinte emmurallat, es va construir la segona estació que va tenir la ciutat, la de la línia de Granollers, on es troba avui l’estació de França, en uns terrenys que limitaven amb el carrer Ocata. Després de passar la muralla, el seu traçat discorria fins a l'actual plaça de les Glòries, Clot i Sant Andreu-Rec Comtal. La tercera estació en construir-se va ser la del ferrocarril de Martorell, a la zona coneguda com Riera d’en Malla, avui dia Plaça de Catalunya amb Ronda Universitat. El traçat del 1854 per la ciutat discorria per la Plaça Letamendi, carrer Aragó i Avinguda Roma, per seguir cap a Sants. El 1862 el ferrocarril de Barcelona a Saragossa (per Manresa) va crear el seu traçat propi d’entrada a Barcelona des de Montcada, a través de l’avinguda Meridiana. L'estació es va situar en els terrenys del que més tard seria el carrer Vilanova, a la zona dels Horts de Sant Pere, l'actual estació del Nord. L’ultima de les últimes grans estacions en construir-se a Barcelona va ser la de la companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova y Barcelona (VVB),  que posteriorment canviaria la seva denominació per Ferrocarriles Directos de Madrid y Zaragoza a Barcelona. Inaugurat el seu primer tram el 1881, tenia la seva estació de capçalera a la zona coneguda com Horts de Sant Beltrán, molt pròxima a les drassanes. El seu traçat discorria per darrere de la muntanya de Montjuïc, paral·lel a la carretera del Morrot i seguia cap al Prat de Llobregat. El 1875 es crea la companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF), que havia anat progressivament absorbint les línies de Mataró, Granollers, Martorell i finalment Vilanova. El 1882 es va completar el traçat que unia les línies pels carrers Aragó (en rasa) i Marina, quedant fora de servei l'estació de la Riera d'en Malla. El 1887 es creava un enllaç entre el Prat de Llobregat i l'estació de la Bordeta, a Sants, passant tots els trens a circular per aquest tram i finalitzant tots els trajectes a la central Estació de França, que es remodelaria totalment el 1929 coindicint amb l'Exposició Universal. Després de no prosperar la fusió del TBF amb la companyia del Nord, la gran companyia de Madrid a Zaragoza y Barcelona (MZA) acabaria adquirint-la el 1899. El 1902 s’inaugurava el baixador de Passeig de Gràcia en el seu encreuament amb el carrer Aragó. El 1917 es creava al Morrot, en terrenys guanyats al mar, la gran estació de mercaderies de la ciutat de Barcelona aprofitant també les instal·lacions que havia deixat sense servei el ferrocarril de Vilanova i Valls. El 1918 es creava l'estació de mercaderies de la Sagrera i el 1929 s'ampliava el baixador de Sants. El 1933 la companyia del Nord prolongava la línia des de l’estació del Nord cap a Arc de Triomf i Plaça Catalunya en traçat subterrani. El 1941 totes les línies passaven a formar part de Renfe. El 1955 es soterrava la línia de ferrocarril per l'avinguda Meridiana. El 1956 s'electrifica la línia entre Barcelona, Vilanova i Tarragona i un any després s'inicia la cobertura de la rasa del carrer Aragó i la construcció de l'enllaç directe entre Passeig de Gràcia i El Clot-Aragó. El 1960 s'inaugura el baixador soterrat del Passeig de Gràcia. Entre 1960 i 1965 es construeix el ramal Besòs, per connectar la línia del Maresme (a prop de St.Adrià de Besòs) amb la Sagrera i St.Andreu Comtal. El 1965 es completava el soterrament entre St.Andreu i el nus de la Trinitat, tancant-se els tallers que existien a l'actual parc de Can Dragó. El 1972 es construeix l'estació del Clot-Aragó subterrània, el ramal de les Aigües i es tanca l'Estació del Nord. El 1977 es perllongava la línia de Pl.Catalunya a Sants i dos anys més tard es completava Barcelona Sants com la gran estació central barcelonina. El 1989 es tanca l'Estació de França i s'aixequen les vies fins a Sant Adrià de Besòs, per deixar espai per a la Vila Olímpica. Els trens del Maresme a partir d'aleshores s'encaminaran cap a Barcelona pel ramal Besòs i la Sagrera. El 1992 es reobre l'Estació de França, havent remodelat també el ramal d'accés des de Glòries i Aragó, amb el soterrament del tram final per l'avinguda Diagonal. El 2008 arriba a l'estació de Sants la nova línia d'alta velocitat (LAV) des del Camp de Tarragona, que comporta la remodelació de la terminal. Aquell mateix any també s'iniciaven les obres de la futura estació central de Barcelona Sagrera. El 2011 s'inaugurava la nova estació de La Sagrera-Meridiana i es cobrien les vies a la sortida de Sants. El 2013 es posava en servei la LAV cap a Figueres, amb el nou túnel entre Sants i Sagrera i que suposaria la reordenació de vies a la zona de St.Andreu Comtal.
 
LINKS
Grup de fotos flickr (Estació de França): http://www.flickr.com/groups/1035148@N23/  
 
Enllaç directe:  
Xarxa Convencional de Via Ampla
 
  (c) Bernat Borràs
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional